Avi Pep

Molts milers i milers de persones es mouen cada dia per anar del seu habitatge al seu lloc de treball habituals, alguns ho fan en un entorn local, es a dir viuen i treballen en el mateix municipi; altres ho tenen a priori més complicat, viuen en un municipi i treballen en un altra.

He trobat un estudi de la UGT.cat que anomenen fitxa de mobilitat, i que valora el temps per anar de casa a la feina a Barcelona i a fora   i fa una comparativa del temps que necessiten per anar de casa a la feina i viceversa, els que viuen i treballen a Barcelona i els que viuen a Barcelona però treballen principalment a la zona metropolitana o a l’inrevés.

L’estudi o fitxa ens presenta una forquilla temporal que pot anar dels 20 minuts pels que viuen i treballen a Barcelona fins als quasi 45 minuts, per trajecte, pels que tenen un dels dos punts a fora de la capital catalana, sense oblidar-nos de que els que tenen la llar o la feina més lluny de Barcelona, el temps es lògicament més dilatat. Pensem que per exemple els que viuen fora de Barcelona i han d’anar-hi a treballar a la ciutat, que no tenen cotxe particular, ni servei de tren i depenen completament del bus, poden trigar més d’una hora i tot en arribar a la feina o als centres docents en el cas dels estudiants.

Quan es parla de mobilitat laboral, no es parla pas dels que tenen la vivenda i la feina a tocar l’una de l’altra, aquests hi poden anar en cinc minutets, però quan la distancia comença a ser més gran, per exemple un parell o tres de quilometres hi ha més entrebancs, però quan anem a valorar unes distancies a l’entorn dels 50 quilometres la situació es molt més complicada, i no diguem com ho es de difícil compaginar les distancies superiors, i tinguem clar que aquests temps de desplaçaments no computen com a horari laboral, la qual cosa vol dir que realment el temps que dediquem en anar i tornar de la feina, més el temps treballat, pot ser molt més dilatat del que hom preveia en un principi, en el moment de decidir si veiem adient viure en un lloc i treballar en un altra.

Aquest estudi ens diu que un xic més de la meitat son desplaçaments interns, la resta son desplaçaments que van o venen en funció d’on tenen l’habitatge i la feina. I aquí es comença a valorar quin es el mitja de transport utilitzat, es mouen a peu? amb bici? amb moto o cotxe? o be amb transport públic, metro, taxi, bus? el temps i el cost poden ser molt divergents, i si no ho creieu podeu parlar-ne per exemple amb les persones que per diferents motius s’han de desplaçar de la capital del Bages a Barcelona.

La qüestió es conèixer perquè tanta gent viu en un lloc i treballa en un altra, les empreses es traslladen? el preu de l’habitatge es dispara a l’alça en determinades poblacions? viure en una gran ciutat es torna insuportable? viure en un poble te mancances sobretot de serveis? segur que cada persona afectada tindrà el seu motiu, però si es veu que ja fa anys que aixo passa, que s’espera a incorporar, per exemple en els convenis laborals, clàusules que puguin alleugerar o fins i tot neutralitzar aquest problema creixent?

No pot ser que per anar a treballar la gent tingui que malviure en habitacions compartides, en caravanes o en altres espais més o menys salubèrrims, com els hi passa en moltes de les feines d’aquelles anomenades no qualificades i que a ningú li agrada fer, tan pel tipus d’activitat com pel salari a percebre, que en masses ocasions no arriba ni pels lloguers que se’ls hi demanen. Si volem una societat millor, l’hem de canviar entre tots, i no nomes els que es veuen forçats a desenvolupar una tasca laboral en el context de les capes més baixes de la economia. imatge de píxels d’ús gratuït sota la llicència de contingut de Pixabay.