Avi Pep

Avui llegia que al sector de l’hostaleria no troben suficients treballadors i el motiu diuen que es per les llargues jornades laborals i per la poca conciliació. El que passa es que això no es nomes una problemàtica d’aquest sector, en molts altres passa el mateix. O sigui que no es tracta de fer una critica a l’hostaleria, es tracta de fer una critica a l’actual sistema laboral.

A veure per un costat tenim que un problema, que son les llargues jornades laborals, llargues jornades laborals? no hi ha un horari limitat? per una altre costat en ocasions llegim que a algunes empreses hi ha multitud d’hores extres no remunerades, en que quedem? no hi ha jornades laborals limitades a 38/40 hores setmanals?

Diu l’article de Javier Fernández Rubio al diario.es, que el sector acostuma a tenir un alt índex de litigiositat, i que les denuncies més habituals son l’excés d’hores treballades i la manca de compliment del conveni col·lectiu en relació als dies lliures de descans, i si a tot això hi afegim la manca de conciliació familiar i en molts casos la precarització dels salaris, tenim el còctel perfecte per tenir obert un conflicte a qualsevol sector.

Continuo llegint, i textualment diu que “seria important que la patronal s’agafés seriosament la professionalització del sector, amb pujades salarials importants, i jornades de treball que garanteixin la conciliació familiar i formació professional” i que també caldria valorar com es paguen els excessos de jornada, i si això podria comportar algun tipus de manca de cotització.

No es poden vendre serveis i/o productes a qualsevol preu, el preu final ha de garantir una compensació real per sobre les despeses de les matèries primeres, ha de garantir uns salaris dignes en tota la cadena de producció i de comercialització final, i el possible sobre cost s’ha de traslladar sempre al consumidor final, no pot continuar passant que allò que es va anomenar com a “cafè per a tothom”  ho paguin els treballadors. Els treballadors han de fer la jornada laboral prevista, han de percebre els salaris justos i han de poder realitzar realment conciliació familiar, tal i com esta establert legalment, i el que toca es llogar més gent, més professionals per oferir un servei tal com Deu mana, que en ocasions no es així, i si els que esporàdicament fem de turistes tenim que pagar-ho més car, ho paguem, i sense oblidar que paral·lelament tenim una altra opció, i es valorar la possibilitat de gaudir de menys sortides d’esbarjo.

Pensem si volem continuar seguin els mandats del consumisme caníbal, i pensem si aixo continua sent en  detriment d’un salari i una vida digna d’una part de la societat, llegim treballadors del sector, que farem quan aquesta situació ens agafi de ple a nosaltres o als nostres fills o als nostres nets? valorem quin creiem que es el llinda de jornades laborals, valorem quin creiem que es el llinda dels salaris raonables i valorem si realment es o no es important la tan cloquejada conciliació familiar. Imatge de Alterfines a Pixabay.