Avi Pep

Normalment no m’agrada llegir noticies de segons quins mitjans digitals, ja que no sempre, i ho diré amb correcció, s’ajusten a la realitat que vivim alguns de nosaltres, o aquesta es la meva visió; encara que al final, i per mirar de tenir una idea ni que sigui de passada, sempre acabo llegint-ne alguna que em crida més l’atenció, com a mínim el seu titular.

I avui m’he quedat amb aquesta d’un titular que diu: “Així és l’infern burocràtic d’un català per parlar en espanyol amb les administracions públiques”, be, ho diu en espanyol però m’he pres la llibertat de traduir-ho i espero que ningú es molesti, al cap i a la fi per això hi han els famosos traductors en línia.

L’article, es igual el mitja i es igual qui explica l’historia, així ho denomina el mateix informatiu, parla d’un hispanoparlant que acudeix a una administració catalana per demanar ser atès i informat en espanyol, diu que es troba amb un mur, amb multitud de paperots i també, en ocasions, amb la burla. I m’ha cridat l’atenció perquè explica el cas d’un ciutadà de la comarca del Bages.

Diu que un català, arriba a un edifici oficial i tot, absolutament tot, ho troba en català i «no té res més a fer que centrar-se en la gestió». En canvi, recorda una persona que parla en espanyol, per aconseguir la traducció ho ha de demanar per escrit, via registre d’entrada. Segons aquest escrit a l’espanyol li diuen que si ha de tornar a adreçar-se a aquesta administració en concret, ho ha de tornar a demanar per escrit, i que del que es tracta, denuncia, és que la gent es cansi i s’avorreixi, perquè, després, s’ha de tenir molta paciència per continuar insistint.

Es qüestiona com funciona lingüísticament l’Agencia Catalana de l’Habitatge, el Departament de Salut CatSalut, el Servei Català de Transit, l’Agencia Tributaria de Catalunya, la Diputació de Barcelona, sense oblidar Althaia i els Ajuntaments de Manresa i el de Callús.

La veritat es que no se com funcionen en profunditat totes aquestes entitats quan emeten comunicacions amb els diferents usuaris, el que si que he pogut comprovar i verificar, es que l’Agencia Catalana de l’Habitatge, el CatSalut, el Servei Català de Transit que pengen de la web de GenCat, quan entres en el seu inici pots escollir idioma de com a mínim català i castellà, i en algunes també hi ha les opcions de francès i angles. Althaia hi afegeix l’àrab i l’alemany i per la seva part l’ajuntament de Manresa incorpora suposo que tots els idiomes possibles, alguns ni n’he sentit a parlar mai, i finalment el de Callús te la web en els cinc idiomes diguem-ne clàssics, català, castellà, angles, alemany i francès. O sigui, en principi no hi ha excusa per entendre el que diu l’administració.

Jo el que m’he trobat, es amb la situació de que d’entrada a molts llocs, no nomes ens públics, s’adrecen a tu en castellà, i després quan tu parles català, canvien o no, perquè cada vegada hi ha més gent que te dificultats per entendre i parlar el català. I la realitat es aquesta, a més com més gran es el nucli urbà, més s’accentua aquesta casuística. Que deixin de mentir, deixin d’enganyar a la societat, al cap i a la fi a totes les societats hi ha persones més o menys intransigents, però voler generalitzar-ho es una aberració i ganes de tocar el botet o de crear malestar i problemes on a priori no n’hi ha. Imatge de geralt a pixabay.