Avi Pep

Fins fa quatre dies tot era xauxa, quan dic quatre dies vull dir el temps que fa que tenim sequera persistent, tot era alegria, tot era disbauxa, tot era gastar aigua a tort i a dret. Però en un moment determinat comencem a ser conscients de que l’aigua es un be escàs, del que cal fer-ne un us mesurat, i ho vam notar perquè van començar unes restriccions més o menys estrictes, de fet hi ha pobles que encara necessiten utilitzar camions cisterna per proveir-se d’aigua de boca.

Van retallar l’ús domèstic, el de pagesia i l’industrial, encara que no tinc clar que la distribució de consum i conseqüentment d’utilització de l’aigua, fos justa, però endavant, tocava fer restriccions i les vam fer, i ja les tornem a tenir aqui.

Un dels problemes que son difícils de pair, d’acceptar, es el de les pèrdues d’aigua que es produeixen a les xarxes de distribució, si, no a les xarxes dels consumidors, estem parlant de les xarxes publiques, les municipals, les comarcals o les estatals com preferiu. Ens vam assabentar de que algunes feia anys i anys que tenien pèrdues i ningú es va preocupar de reparar les fuites, en ocasions molt importants, en ocasions amb dècades de pèrdues d’aigua que no importaven a ningú, no importaven ni a cap polític ni a cap responsable d’empreses de gestió de l’aigua.

I ara a que be això us preguntareu, he llegit l’editorial del diari El Punt Avui+ i un remarcat: “la meitat dels municipis catalans que havien d’auditar la seva xarxa de distribució d’aigua tenen fuites d’un 20% o més”, tot plegat es greu, molt greu, ja que ens volen, i toca, imposar unes restriccions, però ells, s’obliden de donar l’exemple necessari. A veure si nosaltres no fem cas a les ordres de restricció ens multen, d’acord, però quin càstig tindran els responsables dels ajuntaments, les concessionàries o les agencies corresponents, que amb la seva ignorància, possiblement es una descripció molt suau, han propiciat que bona part d’aquesta aigua perduda pel subsol urbà, pels marges esquinçats o per les canonades trencades, també tenia solució per poder arribar als consumidors finals, o sigui als usuaris, o sigui als ciutadans.

Soc conscient, i així m’ho diuen coneguts i amics, que acostumo a criticar als polítiquets de joguina i a tots aquells que volen aparèixer com a responsables de quelcom que sembli important, però que a l’hora de la veritat, massa sovint s’obliden de les responsabilitats del lloc que ocupen, i així anem. Per això sempre recordo, encara que ningú em faci cas, que tenim el cap per pensar, per avaluar primer, el que fem malament nosaltres mateixos i revertir-ho, i segon avaluar si aquells en els que hem posat la nostra confiança per gestionar el nostre dia a dia, ens retornen aquesta confiança o ens estan fent el salt.

Si els exigim aquesta responsabilitat, l’assumeixen i ho fan be, es a les hores quan podran començar aquesta reciprocitat de la que ara en son els primers incomplidors. Imatge de Fotoauge a pixabay.