Avi Pep

M’agrada posar-me davant un full o una pagina en blanc, m’agrada i em neguiteja, m’agrada perquè pots deixar-te anar i escriure tot allò que t’agrada, tot allò que et fa feliç, i em neguiteja perquè escriure o reviure segons que, pot angoixar-te o fins i tot et pot fer plorar.

Feia una ullada als articles que he escrit i publicat en el meu blog fins ara, quasi 500, si, sembla que fos ahir, pero aquí hi ha part de la meva vida, part dels meus pensaments, tot va començar amb un petit escrit per a una amiga de la família, allà per l’any … be, fa quasi vint anys.

Al llarg d’aquests anys he escrit de tot, política, sanitat, ensenyament, jovent, avis, consum, corrupció … fins i tot algunes vivències personals, com per exemple l’època dels atracaments que finalment en total van ser quatre capítols, o parlar també dels sentiments i les sensacions que ens produeixen en primera persona determinades malalties com per exemple “un got d’aigua fresca” que no se quants capítols escriure, perquè encara no s’ha acabat.

Us diré un petit secret, en realitat es una anècdota, corria l’any 2003 i vaig tenir un ensurt que va acabar amb un diagnòstic d’insuficiència cardíaca, de la que encara em fan controls periòdics, de moment aguantem, visites i proves mediques, cateterismes, estudi electrofisiologic amb ablació, una mica de tot, el secret anunciat, l’anècdota, be més que una anècdota es allò que no s’ha de fer mai, ni amb l’amiga IA, vaig sortir de l’hospital i li vaig demanar informació al google, no hi havia IA, i el resum va ser que amb aquell tipus de dolència i aquells símptomes, tres quartes parts dels malats no superaven els cinc anys, ufff. Vaig tancar l’ordinador i em vaig deixar guiar pels cardiòlegs de l’època.

Aquests darrers dies he tingut diverses probes, a les oncològiques, colon, tiroides, pròstata, s’hi han afegit les cardiològiques, hem fet TAC, Holter, RM, Ecos, electros, ecografies de diferents òrgans, tot un seguit de proves amb la finalitat de trobar una mica de tranquil·litat, ni que sigui temporal. Val a dir que la insuficiència cardíaca de fa més de vint anys, ha fet la seva aportació a l’actualitat per no fer de moment, després de les darreres intervencions quirúrgiques, cap tipus de tractament oncològic. Es el que hi ha, i en aquesta ocasió no ho vaig buscar a la IA, senzillament n’he parlat amb els corresponents especialistes humans, i segons veiem prenem les decisions que considerem més adients en cada moment.

La vida segueix el seu curs, hi siguem nosaltres o no, aquest darrer any i mig he après i em repeteixo que el futur es el present i que el demà es avui. De tan en tan m’agrada llegir i publicar algunes de les dites que surten en un calendari que tenim a casa, la d’aquest cap de setmana diu “és el teu camí, i només teu, d’altres el poden recórrer amb tu, pero ningú el pot recórrer per tu”, i aquí es on cal ser molt estricte amb un mateix, hem de decidir quin camí volem fer, pero sense deixar de mirar els condicionants aliens que ens envolten i poden influir en les nostres decisions.

Dibuixem el camí que ens portarà cap al futur, pero siguem intel·ligents i capaços de no deixar-nos influir nomes pel consumisme eixelebrat amb el que ens ataquen contínuament, l’oci, la gresca i la competitivitat són una part de la nostra vida pero no necessàriament la més important, de tan en tan hem de definir i reescriure la direcció cap on volem que flueixi el corriol de la nostra vida. La vida continua, no deixem que continuï sense nosaltres. Imatge generada amb IA de ChatGPT.