Avi Pep

He llegit a la Vanguardia d’avui un article de l’Antoni López Tovar que parla dels pressupostos que les autonomies destinen a sanitat, i la veritat es que ja n’hi ha prou de que el nostre petit país, si aquest del que tothom se’n omple la boca com si en fossin els salvadors o els guies espirituals, estigui al grup de la cua en aquesta matèria social.

L’autor ens parla d’un anàlisi que ha fet la federació d’associacions per a la defensa de la sanitat publica, en el que es diu que la mitjana de despesa sanitària a Espanya prevista pel 2025 serà de 1.944,47 euros per habitant, en aquest context pensem que a Catalunya serà de 1.515,99 euros per habitant, però a Astúries assoliran la xifra de 2.422,28 euros per habitant. Es curiós que tanqui aquesta llista la comunitat de Madrid, tot i que no esta pas gaire pitjor que nosaltres.

No entraré pas a valorar si es molt o poc el que els governs de cada autonomia destinen a la sanitat publica del seu territori, per no oblidar on estem i de que parlem, l’estudi ens diu que amb aquestes xifres la mitjana espanyola continua estan per sota dels països de la UE i molt per sota dels països de la zona euro. Ho notem això o no?

Ara podríem ficar-hi múltiples variants per intentar justificar aquesta disfunció en aquesta matèria, i segur que en podríem trobar diverses, però no es tracta d’ajudar a justificar amb dubtosos condicionats, que un servei basic com es la sanitat no funcioni correctament. Tots plegats hem pogut notar com el servei ha anat minvant al llarg dels darrers anys, i si, en aquesta ocasió la pandèmia va marca un abans i un després en la sanitat publica catalana, com en tantes altres coses i serveis, i dic la catalana perquè es la que m’afecta a mi a la meva família, i estic segur que en altres autonomies tenen les seves queixes i les seves raons per justificar-ho.

Com en tantes coses, no es un problema d’ara, o sigui no es pas nomes un problema de l’actual govern, la malifeta, les decisions mal preses, així com l’errònia i presumptament interessada visió del futur sanitari del país ja arranca en legislatures anteriors, entre tots han anat i hem anat permeten retallades que a hores d’ara ja son difícils de recuperar, però pensem una mica, tot plegat a qui ha beneficiat? perquè no ens enganyem, com sempre passa en qualsevol moviment polític, empresarial i social que porti incorporat finançament públic, quan hi ha retallades, quan hi ha pèrdua de drets, quan hi ha restriccions pel usuaris, sempre hi ha un munt de gent que hi surt perdent i uns quants que hi surten guanyant, que esperem per canviar-ho? Imatge de DarkoStojanovic a pixabay.