Avi Pep

Avui llegia al Periódico un article de l’Helena López i de la Gisela Boada titulat “Creixen els titulats d’ESO amb assignatures suspeses” i un subtítol ressaltat prou eloqüent “Més de 16.100 adolescents catalans van obtenir el títol de l’ESO amb assignatures suspeses” recomano llegir-lo si es vol entendre perquè hem arribat a la situació actual de deteriorament del sistema d’ensenyament.

Resulta que segons la normativa actual resultat de la Lomloe, la nova llei d’educació que va entrar en vigor el curs 2021-22, permet a l’equip docent consensuar que l’alumnat es graduï al marge del nombre de matèries suspeses. Les darreres dades son del curs 2023-24, i els alumnes que passen amb assignatures no superades, sembla ser que no para de créixer any rere any a tots els racons del nostre petit país.

Diu l’article que el professorat esta preocupat i que tenen la sensació de que en ocasions s’està enganyant als alumnes i a les seves famílies, ja que aconsegueixen un títol sense tenir uns coneixements mínims; ha crescut el nombre de singularitats via PI (plans individualitzats) el que pot donar pas a una falsa i perillosa sensació de que com que es passa, es que s’està ben preparat i no es cert.

Si això be de lluny, perquè passa? els protocols d’educació no son reals? es persegueix la titulitis a qualsevol preu? es baixen els nivells d’exigència per tal de que un nombre més gran de joves assoleixin uns mínims per quedar be?

No entenc que mou als responsables de marcar una determinada línia educativa, en les que sovint sembla que el menys important es la formació dels nostres joves, perquè formar es ensenyar a desenvolupar-se, es ensenyar a fer front a les incerteses, es ensenyar a reconduir situacions complicades, es ensenyar a observar, a pensar i a prendre les decisions adients a cada situació i a cada moment.

Abans ens feien memoritzar la llista dels reis godes, les taules de multiplicar amb cantarella inclosa, les capitals dels països del món i tantes coses que podríem qüestionar-ne la seva utilitat; però i ara? s’utilitza un mètode d’ensenyament que es millor? hi ha coses que no tenen la mateixa importància d’abans, van sortir les calculadores, després els ordinadors i ara la internet amb els seus múltiples buscadors, cosa que ha propiciat per un costat unes altres necessitats educatives, i per l’altra la cerca d’unes de noves.

Però realment tenim un sistema pensat per formar als nostres joves? o el que tenim es un sistema que procura complir amb uns estàndards mínims, per aconseguir que els hi donin uns titolets molt bufons, però que ni els enriqueix acadèmicament, ni els prepara pels reptes de futur amb els que es trobaran d’aquí quatre dies. I no entrem a valorar als mètodes actuals per l’alumnat amb necessitats especials. Tan perfectes es pensen que son els responsables d’instaurar els currículums educatius actuals? Imatge pròpia generada amb IA de Canva.