He fet referencia a aquesta situació en més d’una ocasió, com qui diu de reüll, podríem dir que passant-hi de puntetes en escriure altres posts del meu bloc, la veritat es que no conec personalment al Sandro Rosell, ni conec el seu currículum ni els seus punts forts ni el febles, tan professionals com personals, de fet la part que més conec es la relacionada amb la seva etapa cule.
Ara, a raó de l’article d’en Joan Tapia publicat a el Periodico “Sandro Rosell, indemnitzat” se’m torna a remoure tot, fem una mica de memòria, en Sandro Rosell va estar tancat a la presó 645 dies, van dir que presó preventiva incondicional i sense fiança, acusat d’organització criminal i blanqueig de capitals. Diu l’article de referencia que en aquest temps se li va denegar onze vegades la llibertat provisional amb fiança, i també se li van bloquejar tots els comptes bancaris, I després al judici oral va ser absolt per falta total de proves. I la pregunta que es fa l’autor: “¿Kafka en l’Espanya del segle XXI?”.
Ara, l’organisme corresponent li ha donat una victòria moral al reconèixer que per la seva llarga estada a la presó, mereix ser indemnitzat amb una xifra que, sigui de l’import que sigui, segur que no compensarà ni li farà oblidar el llarg temps que va estar tancat a la garjola. Es diu que gracies a la família han pogut superar el bloqueig financer, però una pregunta ens hem de fer, i es la de que en el cas de no tenir aquest suport familiar, que passa? I que passa també en el cas de si hi ha condemnats que després d’uns quants anys a la presó han vist reconeguda la seva innocència? una indemnització per reparar o ni això?
I la moral de tot això? que passa amb la persona o persones que van decretar aquesta presó, es queden tan amples? en el cas del Sandro, i altres, a part de tots els entrebancs i pèrdues financeres i empresarials, el dany reputacional i psicològic ocasionat qui l’assumeix? a veure si algun ciutadà normal i corrent, n’agafa un altre pel carrer i el tanca dos anys en un recinte més o menys digne, però sense possibilitats de sortir-ne, ho titllaríem de que? tindria conseqüències jurídiques i penals per l’instigador i perpetrador? Si fos així, que esperem a deixar d’aplicar massa sovint una doble moral a l’hora de mesurar actes i delictes. Imatge de Prettysleepy d’ús gratuït sota la llicència de contingut de Pixabay.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!