Avi Pep

Implicar-se, d’entrada es una paraula coneguda per tots i que ràpidament ens porta a entendre, suposadament, el que significa; però si aprofundim una miqueta, no es ben be així, al diccionari sovint hi trobem un doble significat. Per una part diríem que implicar es el fet de comprometre’s en alguna cosa, però per una altra part llegim que també pot ser comprometre a algú en un afer.

Com veieu apareix una segona paraula com es compromís, o algun sinònim com escaient, col·laboració, implicació, participació … i em pregunto que es el que necessitem a casa nostra implicació o compromís?

De fet si ho pensem i ho analitzem en profunditat podríem dir que no és el mateix implicar-se que comprometre’s. El fet de que una persona es comprometi a realitzar una acció, hi ha una alta probabilitat que la dugui a terme, però implicar-se va més enllà, es quelcom més que un compromís, es tracta de tenir la voluntat i motivació necessària per dur a terme l’acció compromesa.

Fa un anys, molts, un cap de l’empresa on treballava, en algunes reunions li agradava fer-nos extensiva una dita que, no se d’on la va treure, aproximadament venia a dir: si per esmorzar mengem un ou ferrat amb cansalada, hem d’assumir que la gallina s’implica donant-nos un ou per fer la truita, però es el porc el que es compromet profundament per poder-nos oferir la seva cansalada. Ja se que això no es pas un compromís romàntic, gens, però aquí no volem romanticisme, volem avançar com a societat, volem avançar com a poble.

Dit tot això, i llegint i opinant també de tota aquesta historia a l’entorn d’un taller fet a la festa major d’una població catalana, amb els seus defensors i detractors, lògicament, i llegint també una de les darreres entrevistes del VilaWeb que parla de les inversions o manca d’inversions estatals a Catalunya, em pregunto, el nostre país que necessita de nosaltres, implicació o compromís?

Esta molt be criticar-ho tot, jo ho faig, no serveix per res però em dona la sensació de que faig quelcom positiu, encara que després tot continuï igual o pitjor. Això em fa venir al cap que a la veïna ciutat i capital de la comarca, l’ajuntament i els organitzadors de l’alternativa, tenen una discrepància de cinc decibels, ho diuen seriosament que a cap cap hi cap, que el que cal no es nomes una implicació en l’afer, si no un compromís real de totes les parts?

I això també ho podem referenciar al fet de que com diuen alguns, els actes reivindicatius de les festes majors son necessaris, sovint per la seva necessitat de donar visibilitat a la trista realitat del dia a dia, amb el to irreverent necessari per tal de a qui li correspongui, faci cas de les reclamacions ciutadanes. I es cert, però no n’hi ha prou a la implicació de dir-ho, d’esbombar el que es podria millorar i no es fa, es necessari que els ciutadans agafem el compromís de treballar pel be comú, el nostre inclòs, i demanem mitjançant les entitats, les associacions, i altres col·lectius existents, a tots aquells i aquelles que ens representen, que al cap i a la fi son personetes igual que nosaltres, que no els hi hem posat per fer bonic, els hi hem posat perquè es van comprometre a millorar la nostra societat, i no en benefici d’uns quants, això seria implicar-se, si no en benefici de tots, encara que perdin les següents eleccions, això si que seria compromet ‘es. Imatge de Hreisho a Pixabay.