Avi Pep

Llegir la premsa o seguir les noticies a les ones i xarxes, s’ha convertit en un … i encara més, no hi ha fets positius, tot son desastres, negativitat, violència … ja se que la nostra societat es genèricament una gran “claveguera”, però entre totes i tots acabem convertim els fets diaris en habituals, i això es el més preocupant.

Com que maten dones cada dia, diem ostres una més, uns minuts de silenci i a esperar la propera mort … segur que la família de l’assassinada ho veu i ho viu diferent, però a nivell legislatiu i jurídic no avancem, continuem debaten com s’ha de solucionar aquesta xacra, però continuem aturats en el no res.

Ara el debat esta en com protegir amb antelació a les possibles víctimes, el braçalet telemàtic sembla un sistema força efectiu segons els defensors d’aquests dispositius, sempre i quan el possible agressor i la possible víctima estiguin correctament identificats i portin ambdós un braçalet, el del possible agressor per ubicar la seva situació i que no s’apropi a la víctima, i el de la possible víctima per alertar-la si l’altra s’apropa. Això d’entrada implica que la possible víctima també s’ha de rastrejar, no? i aquí es on s’ha “rascar” molt i molt. Primer, es diu que el posar un braçalet al possible agressor li pot limitar drets fonamentals, llibertat de moviment, però i la víctima? Segon, si algun jutge decideix posar un braçalet a un possible agressor, suposem que es perquè hi ha una denuncia prèvia, possiblement també hi ha un judici per entremig que l’ha trobat culpable, per això pregunto si hi ha identificació, detenció, judici públic i sentencia, perquè no es pot saber qui son els agressors? al cap i a la fi, si els han condemnat en un judici públic, ja no hi cab al·legar la limitació de dret fonamental de moviment, es part d’una sentencia, no?

Com sempre, tot es mou per fets consumats, no he vist enlloc propostes per incidir, per avaluar, per corregir i per solucionar aquests, i molts altres, problemes que s’han convertit en una xacra social i entre tots els hem anat convertint, dintre de la societat generalista, en habituals i normals … quina pena que no tinguem uns legisladors i juristes més involucrats en el benestar de la societat que els manté. Imatge de Succo a Pixabay