Avi Pep

Quan jo era petit anava a catecisme, o com dèiem en aquell moment a doctrina, i el que havia après referent a això del tercer dia, era que dos dies després de la seva mort, el tercer, Jesús ressuscitava. I ho comento sense ànim d’ofendre a ningú, nomes com una referencia per captar el que poden significar tres dies.

Ara i amb un significat totalment diferent, ens trobem amb una nova referencia als “tres dies”, han sortit veus, de les que s’anomenen “influents” de la unió europea, que ens diuen que “es necessari que les cases tinguin provisions per a una guerra o catàstrofe” <ho podeu llegir als mitjans informatius, tots en parlen> i es tracta de que tots tinguem a casa un “kit de supervivència” per poder resistir mínim 72 hores en cas d’emergència.

Un “kit de supervivència”, i us preguntareu que carall ens diuen que hi tenim que posar? doncs allò que es consideri necessari per a poder resistir els tres primers dies en cas d’una possible emergència, sigui amb motiu d’una guerra o d’una catàstrofe, no se si natural o provocada per la cobdícia humana. Be continuem, i que ens diuen que es indispensable i necessari? aigua, menjar, medicaments … espelmes, llanternes, piles, una radio, o fins i tot una motxilla preparada per una ràpida evacuació en cas extrem. O sigui ens venen a dir que tinguem les maletes preparades per si hem de fugir, però a on?

En aquest context, també s’ha dit que seria interessant la creació i organització de campanyes i activitats per promoure la preparació de la població, incloent-hi la creació de programes perquè s’ensenyin a les escoles o també l’organització de jornades de prevenció de crisi a les empreses. I paral·lelament es fa una ofensiva institucional per convèncer al “populatxo”, o sigui a tots nosaltres a qui ens veuen com a xais, de que son molt importants i més que necessàries les inversions en armament, diuen que defensiu i dissuasiu …

Però centrem-nos en això dels tres dies, d’entrada recordem que ho diuen uns personatges que son precisament ells, en el seu conjunt, els que ens han portat, ens han abocat i ens han empès a aquesta situació, ells que amb les seves accions, inaccions i deixadesa social, han propiciat aquest “caldo de cultiu” d’on brollen conflictes cada vegada de més difícil solució.

Però i després dels tres dies de treva que tindrem “gràcies al kit de supervivència”? no oblidem que per exemple allò de “la pandèmia de la covid” que era una tonteria de res, vam estar mesos confinats i encara ara, després de cinc anys, hi ha persones que en pateixen les seqüeles mediques. I allò de “la petita intervenció a Ucraïna” que havia de ser una cosa rapida de quatre dies, portem més de tres anys i es el que ha propiciat que parlem d’això dels tres dies.

“Ens hem de preparar per a incidents i crisis internacionals a gran escala, incloent-hi la possibilitat d’una agressió armada, que afectin a un o diversos estats membres”, si més no, aixo es el que segons la premsa diu l’executiu comunitari. Ens presenten aquesta situació com a un mal dolent d’una part de la societat, i demano perquè ells no van fer preventivament, allò que de tots es conegut, una acció quirúrgica abans de que avances desenfrenadament aquest mal dolent? Recordeu, tres dies, i després del tercer dia … que? Imatge generada amb AI per jcoope12 d’ús gratuït sota la llicència de contingut de Pixabay.