Avi Pep

Una pregunta que em serveix de titular, ha de dimitir el fiscal general de l’estat per una acusació sense probes? I la formulo a partir de dos titulars de la premsa, un de l’article de  Jordi Juan director de la Vanguardia amb el titular  “Una acusació sense proves” i l’altra de l’Albert Saez director de el Periódico amb el titular “Per què ha de dimitir el fiscal general de l’Estat?” en ambdós articles es fa una valoració dels fets que imputen al fiscal general de l’estat, i es diu que dels tres magistrats de la sala d’apel·lacions del tribunal suprem que han votat per si s’havia de portar el cas a judici o no, dos han dit que hi ha indicis de delicte i un tercer ha dit que no.

D’entrada totes les lleis, decrets i normes que son susceptible de diversitat d’interpretacions, entenc que no tindrien que ser valides, al cap i a la fi tenim uns legisladors que cobren per fer la feina ben feta, però en masses ocasions la seva feina assoleix la condició de dubtosa qualitat quan fa possible que s’interpreti de diferent forma, en funció del pensament, de la tendència política o de l’estat anímic, d’un personatge o un altre que ha fer el corresponent dictamen.

I en base a tot aquest garbuix de normes, d’intencions i de interessos sovint esbiaixats, hi ha el dubte primer de si s’ha d’imputar al fiscal general i segon si aquest ha de dimitir en base a aquestes acusacions encara no provades. Tot i que segons el periodista Ernesto Ekaizer en el seu article titulat  “No és delicte i no hi ha proves suficients que el fiscal general filtrés als mitjans i a Moncloa el correu de la parella d’Ayuso” també diu que “els dos magistrats que formen la majoria censuren l’instructor Hurtado per insistir sense indicis que el fiscal general va enviar el correu a Presidència del Govern”.

No pot ser que per intentar obtenir un rendiment polític, es vulguin carregar la carrera, en aquest cas política, d’una persona, amb unes acusacions no provades i que podrien ser falses; aquí falta una legislació que prevegi que davant de denuncies falses, directament els promotors i els incitadors, siguin ràpidament imputats no nomes per falsedats, si no també per un intent d’alterar l’ordre constitucional i democràtic, i condemnats a perpetuïtat per ocupar càrrecs i responsabilitats tan polítiques com de direcció en qualsevol àmbit, a més de confiscar-los els seus bens i els de familiars, si es pot demostrar algun tipus d’aixecaments de bens per escapolir-se del càstig.

No pot ser que passin coses com les d’en Sandro Rosell, després d’intentar carregar-se’l anímicament, empresarialment i humanament, el fiquen dos anys en presó preventiva, i al final en judici públic i legal, no tenen probes per demostrar que era culpable i van tenir que posar-lo en llibertat, i ara si, ara diuen que l’indemnitzaran, però als responsables d’aquest disbarat no els hi passa res. S’ha de demanar responsabilitats als que o be actuen de mala fe, o be son prou ineptes per poder desenvolupar tasques d’aquesta enorme responsabilitat; en qualsevol dels dos cassos han de ser apartats de la seva professió i els hem d’obligar a assumir financerament,  moralment i judicialment, el rescabalament del mal que han fet a la societat. Imatge pròpia generada per IA de Canva.