Avi Pep

Tot just dimarts passat, acomiadava el 2024 amb un dels desitjos, una de les paraules, que havien de transformar-se en realitat aquest 2025, reconstruir.

Encara que llegint la premsa d’aquestes primeres hores del nou any, abans de posar-nos a reconstruir, seria adient que reflexionéssim profundament envers el que i el com volem reconstruir.

Una directora d’una capçalera que llegeixo digitalment, esmenta diferents personatges, diferents punts geogràfics i diferents fets o posicionaments, en els que tindríem que aprofundir per començar a reconstruir.

El nou president americà, la Xina, la I.A., les guerres de Gaza, Ucraïna o el Sudan, entre moltes altres, els extrems polítics o socials, l’economia, la crisi climàtica, els salaris minsos, l’amnistia, eleccions periòdiques, DANA, ètica …

Hi ha molt per triar, molt en que pensar, molt per reconstruir … com a ciutadans, com a integrants d’una societat cada cop més complexa, tenim molta feina per fer, no ens enredem en discussions superficials, no malgastem la nostra energia en voler demostrar als altres que la raó esta del nostre costat quan parlem de situacions superficials i que ens han anat inculcant per tenir-nos distrets, per tenir-nos atrafegats en morralles i que no puguem dedicar temps a pensar a aprofundir en allò que es realment important per a la societat en general, i que no es nomes sortir de festa i divertir-nos segons els canons establerts empresarialment.

No cal forfollar gaire per veure amb quines escomeses noticiables comencem l’any, una que esta omplint pagines de tinta i captures de pantalla de mòbils i ordinadors, es la de l’estampeta que es va treure de la màniga una presentadora del Cap d’Any d’una de les cadenes televisives estatals, infàmia, atac i ofenses als sentiments religiosos … no em posicionaré pas, el sentiment religiós es personal, l’hem de respectar i no cal riure’s ni de res ni de ningú, sempre he dit que abans de fer una “gracieta” o burlar-se d’algú o d’alguna creença, cal mirar-se al mirall i preguntar-se si nosaltres estem disposats a aguantar algun tipus de broma en concret o de burla en particular, si més no del tipus que ens fan riure que les fan o les fem als altres.

Això de l’estampeta es curiós, de fet es el reflex de la realitat social que acceptem viure avui dia, una persona ensenya una estampeta, hi ha qui s’ho agafa com una ofensa als sentiments religiosos del país, però que una part d’aquests mateixos son els que presumptament han comes o han tolerat la pederàstia, una altra part, o la mateixa no ho se, son els que cometen o presumptament encobreixen maltractaments i assassinats masclistes … be per avui no cal que continuï, acabaria els folis o acabaria amb la paciència dels lectors si es que algú s’ho llegeix.

No oblidem que estem en un país que s’anomena laic, estem en un estat que s’anomena aconfessional, i jo i tota la ciutadania podem creure o no, en el que vulguem, no sempre el Deu que ens venen es el que nosaltres percebem a títol individual, i crec que mai el Deu que ens venen, beneirà les aberracions que en mom seu s’han estat cometen al llarg dels anys, al llarg del segles. Reconstruir si, però desinteressadament, sense guiar-nos nomes per assolir quantiosos beneficis materials. Obrim els ulls d’una vegada. Imatge de RyanMcGuire a pixabay.