Avi Pep

Actualment quan es parla de guerres al mon, les primeres que ens venen al cap son les dels ucraïnesos amb els russos, o la dels israelians amb els palestins, si més no per diferents motius possiblement son les que la premsa en parla més. Es parla d’enfrontaments, atacs amb tot tipus d’armes, s’han provat i posat de moda els drons, atemptats, però sobretot es parla cada vegada més de genocidi.

He buscat la paraula al Diccionario de la lengua espanyola de la Real Academia Española, i també al Diccionari de la llengua catalana, i en ambdós casos el resultat de la consulta es similar, es tracta de “l’extermini o eliminació sistemàtica d’un poble o d’una ètnia”, podem complementar-ho dient que es “exterminar a determinat grup humà per motiu de raça, religió, política o nacionalitat”.

Segons el canal Historia del National Geographic te publicat un article actualitzat el 23 de juliol de 2025, amb el titular “Què és un genocidi i per què són tan difícils de demostrar?” va arribar un moment en el que es va considerar que “les lleis de guerra existents eren inadequades per tractar les noves formes de violència política que afligien al món”, proposant que es prohibís allò que es va anomenar “barbàrie” i “vandalisme”.

Es curiós, segons el mateix canal, sembla ser que “legalment, es pot parlar de genocidi i de crims de guerra”, aquest darrers es produeixen en el context d’un conflicte armat i inclouen també l’assassinat deliberat, la presa d’ostatges i la pèrdua de vides o lesions; Els primers, es poden produir en temps de pau i inclouen ser assassinat, l’esclavitud i la persecució basada en factors com el gènere, l’ètnia o la religió. La veritat es que jo no hi veig diferencia, perquè tot significa matar persones innocents.

Tot i que el genocidi es considera com un dels crims més horrible, aterridor, inhuma i brutal, resulta que segons la ONU es difícil de demostrar, ja que “la intenció és més difícil de determinar … La destrucció cultural no és suficient, com tampoc ho és la intenció de simplement dispersar un grup”.

Dit tot això, recordar que segons diversos rotatius, oficialment ara mateix al món, es considera que hi ha una seixantena de conflictes armats, encara que altres informats o desinformats oficiosos, remenen xifres que, agafant tot tipus de conflictes, quasi es podrien duplicar les dades publicades oficialment.

Inicialment volia fer referencia als darrers conflictes, dels que sen parla més, algun dels quals es vergonyosament anomenat diàriament per aquests tipus, presumptament, d’accions cruels i barbàriques, però com que la llista es llarga, molt llarga, no ho faré, agafeu qualsevol mitja de noticies, busqueu, llegiu i esgarrifeu-vos del que som capaços la tribu humana, potser no tots, però hi ha una bona colla que si, i si treballem per canviem-ho?. Imatge pròpia generada per IA de Canva.