Avi Pep

Hi ha vegades que quasi em costa més trobar un títol que reflecteixi el que m’agradaria transmetre amb les meves reflexions escrites, que no pas el contingut del mateix escrit, i aquest d’avui també es un d’aquests moments.

Fer el préssec, podríem resumir-ho en un “quedar en ridícul o fer el ridícul” i d’això es del que m’agradaria parlar avui, de fer el ridícul o de quedar en ridícul, tot depèn de a quina posició social ens vulguem adscriure, es a dir com a electes o com a electors, dient i fent bajanades o tolerant que les facin els elegits o les auto proclamades divinitats terrestres.

Recentment hi van haver eleccions a Extremadura, podien ser en qualsevol altra part del món, no es que els extremenys siguin ni diferents ni especials, es que son el darrer exemple del que patim els ciutadans, els resultats bons o dolents, encertats o no, son els que son, i ens diuen que ningú te majoria per manar.

Deixeu-me que em faci pesat, contraposem l’anàlisi dels mitjans i dels partits amb la meva percepció, oficialment es diu que els populars van guanyar les eleccions amb el 43% dels vots, i aquesta visió intencionadament parcial es certa, però la realitat es que primer hi va haver una abstenció de quasi el 40% dels electors, la qual cosa fa com quasi sempre que la opció amb més recolzament sigui l’abstenció; segon el nombre de persones amb dret a votar eren quasi nou-centes mil, el que vol dir que quasi el 75% d’extremenys no van votar populars, i això no crec que sigui guanyar unes eleccions.

No entraré pas a valorar si els socialistes van fer el ridícul o no, ni si els seus votants els van voler castigar o no, amb un possible intercanvi de vots vermells cap a la formació verda d’extrema dreta, res d’això es important, l’important es que els extremenys van votar, i els marcats per la divinitat, llegiu politiquets de joguina, han de complir el mandat dels ciutadans, s’han de posar d’acord i fer que Extremadura avanci i que millori en tot allò que sigui possible.

I aquí m’agafo al que diu en Rodríguez Ibarra, proposa que el seu partit faciliti la investidura de la candidata popular, María Guardiola; de moment, s’han deixat sentir les veus en contra entre els socialistes, també a Ferraz. Proposta senzilla, a la investidura, els socialistes s’han d’abstenir, la qual cosa permetria proclamar a la candidata dels populars com a nova Presidenta d’Extremadura, sense la necessitat del suport condicionat dels de Vox.

Perquè hi ha gent del seu partit que critiquen aquesta proposta? no se, nomes penso en un parell d’opcions, una es per portar la contraria, es indiferent si la proposta podria ser la millor opció, la qüestió es portar la contraria; l’altra es encara més patètica, fer qualsevol cosa per tal de que els contraris, en aquest cas els populars, no es mostrin com a guanyadors, i si a més hi afegim que podrien aportar alguna bona idea, encara pitjor, oi?

Els polítics i polítiques sovint fan el ridícul, fan el préssec, deixem que s’emboliquin amb les seves mentides, que s’entrebanquin amb les seves ineptituds, però no fem el préssec nosaltres, no permeten que ens arrosseguin al costat obscur, els extremenys ara ho tenen al seu abast, si fa pocs dies van sortir a votar, ara que reclamin legalment també que els politiquets, amb o sense llistes obertes, pànic tenen a que un dia ho puguin ser, facin la seva feina i la facin be, que es deixin de martingales, que es deixin de fer cofisimofis, els partits no poden estar per damunt de les persones, i això es el que se’ls hi ha de començar a fer complir. No fem més el préssec. Imatge pròpia generada amb IA de Canva.