Avi Pep

Fa dies que aquesta idea dona tombs dintre el meu cap, i es que sovint acostumem a centrar l’atenció d’uns fets o d’una situació en una única persona a la que fem representativa de les nostres emprenyades i blanc dels nostres atacs lingüístics.

Vaig començar a donar forma, que no contingut, a una visió imaginativa referent a aquesta situació, al veure una imatge de la família que fins fa quatre dies manava als sirians, era una fotografia d’una família, no ho recordo amb claredat, de sis o set persones que marxaven a fora del seu país, ja que la situació política havia canviat, no els volien, van fugir i aquí va començar la meva reflexió personal a l’entorn d’aquestes vivències, d’aquests fragments de vida extrets del seu context original.

A veure, realment ens creiem que sis o set persones com es aquest cas, o solitàries en moltes altres ocasions, anomenem-los con recordem, però que han passat a la historia com a dictadors, avui en dia encara n’hi ha molts de vius, i que sovint se’ns explica que van començar la seva “carrera professional” arran o be d’unes eleccions o be d’un cop d’estat. Repeteixo, ens volem creure que ells tot solets ho van fer tot? realment creieu que ells solets ho van maquinar, ho van controlar, i ho van executar tot sense l’aquiescència dels que els envoltaven?

I ara, au va home, no siguem tan ingenus, perquè algú pugui tirar endavant un projecte ambiciós, bo o dolent, positiu o negatiu, beneficiós o perjudicial, necessita la col·laboració i participació d’altres elements humans que ho facin possible, altres executors, altres ideòlegs, que no queda clar si son col·laboradors o instigadors.

Que vull dir amb això, que no tinc clar si es tracta d’un individu amb una verbositat radical que aconsegueix engalipar a un munt de personatges amb interessos personals mal dissimulats, o talment es que hi ha un grup previ de personatges que escullen a algun individu que pugui ser la cara visible d’uns interessos personals dissimulats, i que ara li posen o ara el treuen si ja ha fet el camí programat, i un altra al seu lloc.

El que si que tinc clar, es que un projecte ambiciós, i controlar el món ho es, necessita d’un equip de treball cohesionat, necessita un equip que remin tots en la mateixa direcció, es cert que n’hi pot haver un que cridi, a proa o a popa, un que li sembla que dona ordres, però si no hi ha remers la barca no es mou, i ens hem de preguntar si aquell que brama, es el millor o li han posat per això, perquè brami i no emprenyi a l’hora d’executar el projecte previst. Pensem. Imatge de Mohamed_hassan  a pixabay.