Avi Pep

Aquest mati, amb motiu d’una formació del CEJFE, he anat a Vic. Un transit intens, prou intens com per fer-me pensar quin era el motiu que feia necessari que tanta gent estiguéssim plegats a la mateixa hora a la mateixa carretera. I no es pas una situació única, quan vaig a Barcelona sempre penso el mateix, recentment hi vaig anar tres dies seguits, i no se quin va ser el dia que vaig trobar pitjor el volum de transit.

Si tanta gent ens movem a determinades hores, suposo que part del problema es que vivim en una població i treballem o hem de fer gestions en una altra, i això sense oblidar la mobilitat motivada per l’oci, no hem de pensar que possiblement tenim una societat mal dissenyada?

Es necessari avaluar on es promou que s’instal·lin les empreses, on s’ubiquen determinats serveis, siguin de sanitat, d’ensenyament o qualsevol dels altres que les administracions han de posar al servei del ciutadà; no pot ser que per treballar estiguem obligats a fer dues o tres hores de cua en qualsevol mitja de transport per anar de casa a la feina, no pot ser que tinguem el mateix problema per anar a determinades consultes mediques, ni pot ser que els nostres fills també el tinguin per anar a formar-se acadèmicament.

Anys enrere ens van vendre la moto de que era necessari globalitzar-ho tot, ens deien que era necessari crear una interdependència de les economies a nivell mundial, amb la conseqüència directa de una reducció dràstica de les economies de les escales inferiors, locals, regionals i també les nacionals, tal i com les coneixíem abans. Però que hi podem veure realment si ho mirem per la porta del darrera? ens diuen que hi ha avantatges, per exemple creixement econòmic, generació de riquesa, creixement del consum … tot això ha permès, teòricament, un món econòmic més diversificat, amb la possibilitat de que determinades empreses trobin mà d’obra més barata en altres racons del habitat humà.

Però precisament això, també ha permès que els treballadors siguin més vulnerables, que creixi la competència deslleial, i un increment de fugues de capitals, i un increment de l’activitat a paradisos fiscals. I darrera de tot plegat hi trobem desigualtat entre països provocant la inestabilitat i precarietat laboral.

I aquí estem, que per anar a treballar per un sou mínim que en moltes ocasions no permet viure amb dignitat, hem de passar-nos hores i hores setmanals a la carretera amb un consum elevat de combustible, una creixent contaminació i un elevat nivell d’estres, nervis i neguit, pensant que hem de poder arribar a temps a la destinació, per desenvolupar aquella tasca que ens fa marxar de casa a hores intempestives.

Caldria facilitar la racionalització de les ubicacions empresarials, de les escoles i universitats, dels hospitals i centres mèdics de referencia, caldria pensar en les persones i deixar de pensar tan en els beneficis empresarials, i si això significa que deixem de consumir una mica, endavant, pensem que a la llarga, o sigui els nostres fills i nets, ens ho agrairan. Imatge creada amb Gemini.