Avi Pep

També podríem dir “embolicar la troca” o fins i tot “enredar la troca” o podríem trobar múltiples variacions de construccions gramaticals que vinguin a representar més o menys el mateix concepte, o sigui la qüestió es que determinades persones es creuen que tenen el privilegi de interpretar les normes segons la seva conveniència.

I tot això a que be us preguntareu, i més avui que ja no es la primera parida que escric, si abans em referia a les accions de determinades criatures polítiques i de les conseqüències dels seus actes, que lògicament quan els afecta a ells en primera persona entenen que les conseqüències han de ser diferents de quan afecta a la resta de mortals, al cap i a la fi, ells i elles pensen que el “populatxo” te uns drets de nivell inferior als dels politiquets i les politiquetes de joguina.

No entraré pas a valorar si en aquest cas, el jutge interpreta millor o menys be les lleis, tampoc si el cridat a declarar, sembla ser que era secretari general en el moment dels fets, en fa una bona interpretació o no, voldria centrar-me en el quid de la qüestió, i es el que cada un de nosaltres pot interpretar del redactat d’aquesta llei. Si ja se que no som juristes, però el fet de saber-se de memòria el redactat de les lleis, no es garantia de ser un bon professional de la judicatura, per aquest motiu nosaltres, el “populatxo” podem llegir el contingut de les lleis i podem fer-ne la nostra interpretació, tan valida com la de qualsevol altre mortal.

I que diu aquesta llei? m’he entretingut a busca-la a les xarxes i el redactat que he trobat, i d’acord amb les referencies de la providència judicial, segons diu la premsa, que parla del punt 1 del paràgraf 2 de l’article 412, “estan exempts de concórrer a la crida del Jutge, però no de declarar, podent informar per escrit sobre els fets de què tinguin coneixement per raó del seu càrrec: el President i els altres membres del Govern”, i ens diu la premsa que això es el que esgrimia el citat testimoni en qüestió, sent la resposta judicial de que “la declaració acordada del testimoni haurà de ser feta de manera oral al seu domicili o despatx oficial” i al·legant que com que en un anterior desplaçament, en concret quan va anar a prendre declaracions al President del govern, el van atendre molt malament, i el van fer esperar un període de temps sensiblement superior al necessari per permetre-li l’accés, ara demana que es garanteixi la facilitat d’accés al vehicle judicial.

No se qui te la raó, si el que diu la providència judicial s’ajusta a la realitat, lògicament te tot el dret a queixar-se i a demanar respecte, però remarcar que l’esmentat article referenciat més amunt no diu res de desplaçaments, per la qual cosa crec que tots plegats podrien donar exemple, primer si un personatge, polític temporal, ha de declarar que declari, i si un funcionari públic s’ha de desplaçar que ho faci sense privilegis, quan al “populatxo” se’l crida a un judici com a testimoni, ni li posen vehicle oficial, ni ningú li facilita l’accés en vehicle, ni ningú li paga els costos en que incorri per complir com a bon ciutadà, ni res de res … cal que es demani corresponsabilitat als polítics i funcionaris, als que paguem amb els nostres impostos, i que s’espavilin per desplaçar-se on toqui anar per complir amb les seves funcions. imatge de MoFarrelly d’ús gratuït sota la llicència de contingut de Pixabay.