Avi Pep

Llegit al VilaWeb un article de Clara Ardévol Mallol amb el titular “De Toni Albà al cartell de la Mercè: la banalització de l’odi i l’ofensa” ens deixa una pregunta per reflexionar “s’han acabat banalitzant i instrumentalitzant políticament” els anomenats delictes d’odi en el context de la llibertat d’expressió?.

I al mateix rotatiu hi trobem una columna de la Txell Partal que entrevista a Toni Albà amb el titular “aquesta vegada no callaré” referent a una piulada que va fer en conèixer la mort de Javier Lambán, ex-president aragonès, i alguns consideren que l’Albà ha comès els delictes d’injúries i incitació a l’odi.

Avui he vist aquests dos casos, n’hi ha altres, molts mes, el fet es que uns fan o diuen una cosa i uns altres consideren que aquest fet o aquest pronunciament es un delicte, qui te raó? Comencem pel cartell de la Mercè de Barcelona, fent una incursió rapida a les xarxes he trobat que aquest cartell, clip o tot plegat o com li vulgueu dir, “l’ha concebut un escenògraf i realitzador, el cartell es presenta com un retaule barroc de mida humana, un carruatge de fira amb rodes que barreja la iconografia religiosa, l’imaginari circense i la teatralitat pròpia de la Mercè”, i a partir d’aquí comencen les critiques per escarni o vexació contra els sentiments religiosos.

A veure per un costat podríem dir que el delicte d’opinió no existeix perquè suposaria perseguir una opinió, i això estaria en contra de la llibertat d’expressió; per altra banda no s’han d’emparar certes conductes si poden topar amb determinats drets, es tan senzill, o no, com posar en una balança un dret fonamental i a l’altra els interessos amb què topa. Per la qual cosa d’aquest cartell en qüestió, ens hem de preguntar que es el que simbolitza i representa i també a quin sentiment religiós ofèn, i per acabar-ho de rematar no ens perdem en el batibull d’unes lleis que sovint no son pensades amb el cap clar. Perquè no ens enganyem, les ofenses religioses son tan diverses com diversitat de religions hi ha al món, el que es menyspreable per a uns no ho es per als altres, i després hi ha els que fins i tot defensen les barbaritats que avui mateix succeeixen arreu del planeta.

I en el cas del Toni Albà, no se exactament quin sentit volia donar ell a la seva piulada, jo ni el defensaré ni l’atacaré, perquè al cap i a la fi un pot estar en contra de les posicions i accions polítiques d’un altre, pot manifestar la seva opinió, però no per això ha de caure en el parany de situar-se al mateix nivell que els que critica. Per altra banda cal recordar que molt sovint tot aquest tipus de gent, em refereixo al difunt i similars, no deixarien de ser considerats mediocres i ignorats a nivell general, si no fessin manifestacions lingüístiques o visuals for de to, ja que no els escoltaria ningú ni sortirien enlloc. Per aquest motiu penso que un cop s’han fet conèixer les mancances, limitacions i posicionament d’aquest tipus de gent, la millor opció a continuació es ignorar-los, es el que més mal els hi fa. Imatge pròpia generada per IA de Canva.