Avi Pep

Sempre hi ha articles a la premsa escrita o als digitals o als audiovisuals, altrament anomenats també televisió, que aporten motius més que suficients per parlar-ne, i en aquesta ocasió n’he agafat dues en concret, una d’internacional i una del país. O sigui que parlarem del Trump per la guerra d’Ucraïna, i del Mazón per la Dana de Valencia.

En ambos casos, son personatges que dirigeixen societats més o menys grans, els anomenem països o comunitats autònomes, han de gestionar agrupacions nombroses de persones, les quals en bona part, en principi els hi van donar el seu suport, no tots però els suficients per tal de que sols o fent pactes puguin presidir i regir les vides dels ciutadans que els van votar.

Em podeu dir que la situació i la responsabilitat d’ambdós es diferent, es cert, però tots dos han de gestionar una societat sacsejada per morts, en el cas internacional els morts s’han produït en un país extern degut a la invasió d’un tercer ja fa tres anys, i en el cas nacional, els morts els van provocar uns aiguats que ningú va saber prevenir.

Personalment no he estat en cap dels dos llocs, no he anat a la reunió que el Trump va tenir amb el president ucraïnès, acompanyat o recolzat o fent pinya amb el seu vicepresident, en el que segons han transmès tan la televisió com la premsa, va ser de tot menys cordial. El que s’ha vist es una imatge que sembla ben be l’escridassada que uns pares o uns professors fan a un nen empipador, conflictiu, fatxenda i batusser. Frases solemnes, frases per emmarcar i poder recordar-les en qualsevol moment a qui les va dir com per exemple “t’hi estàs jugant la tercera guerra mundial“ realment frases per rebutjar com “ara no tens les cartes a favor teu” o el de l’acomiadament amb un “no estàs preparat per a la pau”.

Tampoc he anat a seguir tots els giravolts que ha fet els darrers quatre mesos en Mazón, imatges i articles diversos qüestionen el que va fer el president aquell dia fatídic, i el que també critiquen es el relat que ha anat fent al llarg del temps, l’acusen de modificar presumptament el seu relat en funció del que li va be en cada moment. Desconec la veracitat del relat que ha donat aquest senyor, així com el dels seus acusadors; però si que hi ha una realitat segons els experts i es que sembla ser que les alertes a la gent es van activar massa tard, quan es van activar ja hi havia morts, no se si tots o una part important.

En ambos casos es juga amb la vida o amb la mort de persones, en ambos casos tenim, com a mínim jo, la percepció de que precisament això, la mort, es el menys important pels responsables de gestionar-ho. Ens diuen que al rerefons del problema ucraïnès també hi ha això que ara anomenen “terres rares” minerals que podrien ser de gran valor, i que els americans les volen, si més no una part, la meitat.

I al rerefons valencià hi trobem les ganes de manar, l’afany de tenir més i més poder, mentre l’oposició en demana la dimissió, i els familiars la presó, el susdit o propdit president s’aferra a ser el cap de la reconstrucció, quina reconstrucció pot prometre, quan el que han demostrat estan al front dels responsables vigents es precisament hi ha una manca de lideratge i una manca total de responsabilitat. Demana i exigeix ser el cap de la reconstrucció, quina mena de reconstrucció preveu en Mazón, la mateixa que es pot veure al vídeo de Trump sobre Gaza? Imatge de Nacymac a pixabay.