Avi Pep

Comença el curs escolar i tornem a la dualitat de mòbils si o mòbils no. Hi ha un article de Marina Tovar a el Periódico la tornada al col·le, ens sembla fatal que prohibeixin el mòbil del tot  que ens pot ajudar a reflexionar.

Els escolars, els jovent en edat d’anar a l’escola, el més grandets, estan dividits, uns opinen que “a classe et pot distreure, però el pati és el teu temps lliure” i altres en canvi consideren que “és normal que no ens el deixin fer servir, jo només l’usava per jugar”.

A veure, quantes hores estan a l’escola? 6 hores? l’estona de pati quan dura? mitja horeta? o sigui els que es queixen ens estan dient que en el context de 6 hores a l’escola, no poden estar ni la mitja hora del pati sense telèfon? momes cal mirar un rellotge i veure que després de l’escola tenen 18 hores per repartir-se-les com vulguin, descans, lleure, amics, telèfon, dormir … i encara els hi queden hores per malgastar com creguin més convenient. Hi ha vida més enllà del mòbil.

Una altra cosa, es valorar si les escoles posen a l’abast dels estudiants els mitjans necessaris per tal de que puguin escollir alternatives al mòbil, no pot ser que passi el que deia un altra estudiant “doncs que espero que puguem jugar a bàsquet, hi ha dies que no tenim ni pilotes”, ni tampoc entenc el que deia un pare o mare “el telèfon és una distracció per a ells, em sembla genial que ja no el puguin utilitzar” una pregunteta, qui compra els mòbils al jovent? no es l’escola, potser les famílies també hi tenen quelcom a dir i també tenen la seva part de responsabilitat, recordem que en el càlcul que fèiem abans, els nois i noies passen 18 hores diàries fora de l’escola, no tota la culpa ni tota la responsabilitat ha de recaure en l’escola i el professorat.

El que no pot ser es que els estudiants assimilin el que es diu per culpa de les famoses proves PISA, i es “que son la pitjor generació d’adolescents” no es cert, al cap i a la fi ells estudien el que els adults els hi proposem, i massa sovint sense solta ni volta pel seu futur, es regula o es legisla nomes per complir amb uns estàndards socials moltes vegades erronis o realment amb un volgut i buscat adoctrinament esbiaixat.

I algunes de les darreres reflexions dels estudiants que surten en aquest article “hi ha companys que van de xulos, de superiors, però no tots som així” cert i penseu que sempre n’hi ha hagut de xulos, i per acabar una darrera frase “no crec que siguem els pitjors, els adults diuen que abans tot anava superbé, però no crec que sigui veritat” i es cert, ni abans anava tot be, ni sou pitjors, senzillament els adults no hem sabut ensenyar-vos els camí correcte cap al vostre desenvolupament personal, sovint nomes us traslladem les nostres mancances, els nostres fracassos i les nostres pors, però no us enganyeu sense esforç no s’assoleix cap repte ni cap objectiu, analitzeu be el camí que voleu agafar, no us equivoqueu com les nostres generacions, i ensopegueu una vegada més amb la ineptitud de voler aconseguir el que es un miratge, una il·lusió seductora sense cap tipus de contingut. Imatge de MemoryCatcher a Pixabay.