Avi Pep

Llegia a elPuntAvui+ un article de l’Anna Carreras Aubets que el titular  “Gent tòxica” ens parla d’aquelles persones egoistes i manipuladores, en definitiva ens parla de la mala gent.

Però tot plegat es el mateix? o no, he trobat que una persona manipuladora vindria a ser una persona que intenta controlar als altres, en els que vol influir en benefici propi, provocant-los-hi una distorsió mental amb la finalitat d’aconseguir-ne l’explotació emocional. I una mala persona es la que s’inclina a fer el mal, es dolenta, capaç de qualsevol malifeta; i després hi ha el “fills de puta” de tota la vida, tal com diu l’Anna Carreras.

Ens fa reflexionar envers lo pellfins que ens hem tornat, tan que ratllem el ser o convertir-nos en hipòcrites en la manera de parlar, volem vestir amb paraules més boniques, paraules menys malsonants per nomenar el comportament de les persones amb un grau més o menys elevat de menyspreabilitat, d’això anomenat toxicitat.

Però hi ha un petit paràgraf en el que voldria aprofundir, i es el que diu “sempre ens oblidem de mirar el mirall”  i tot i que l’Anna ho diu des del punt de vista de que “ens culpem per permetre que aquests éssers indesitjables tinguin un lloc a la nostra vida”  jo hi afegiria, que ja que mirem al mirall, ho tindríem que aprofitar per fixar-nos be si al mirall a més dels tòxics previstos n’hi apareix algun altre, ni que surti un xic difuminat, es a dir mirem fins on nosaltres mateixos podem començar a tenir alguna ombra de toxicitat.

I no interpreteu que vull titllar a tothom de mala persona o manipuladora, ensopegaria en la pedra de l’autosuficiència, com si jo estigues lliure de culpa, i no es així, tots en algun moment volem, allò que es diu, sortir-nos amb la nostra, i es aquí on hem de mirar-nos al mirall i valorar el grau de manipuladors que volem assolir, per aixo parafrasegem de nou l’Anna, “imaginem un verger esplèndid, ple de flors vibrants. Enmig d’aquesta bellesa, hi ha males herbes que s’entesten a ofegar les plantes sanes. Dir que aquestes males herbes són gent tòxica sona més elegant que reconèixer que, al final del dia, hauran estat simplement unes autèntiques cabrones que no tenen cap altre objectiu que arruïnar el paisatge”.

I arribats aquí, jo em pregunto, que volem deixar ser als que ens envolten, i el més important, que volem ser nosaltres mateixos? components d’un verger esplèndid ple de flors vibrants? unes males herbes que s’entesten en ofegar les plantes sanes? unes persones tòxiques? o unes autentiques cabrones amb l’objectiu d’arruïnar el paisatge?

Quan tinguem clar que som i que volem ser, es quan podrem avaluar seriosament i amb una alta fiabilitat com volem que siguin els que ens envolten, com volem viure la nostra vida, com volem reconstruir la nostra societat, no deixem que el “fills de puta” de tota la vida, continuïn  xuclant l’energia de tots aquells que els envolten. Imatge pròpia generada per IA de Canva.