Em sembla que ja ho he dit altres vegades, normalment al mati m’agrada fullejar la premsa en paper, buscant titulars que em cridin l’atenció i aprofundint en allò que com a mínim encén la meva curiositat, després passo a la premsa digital i faig el mateix, encara que ben pensat no sempre mantinc aquestes prioritats, a vegades es a l’inrevés. La veritat es que a mesura que vaig engolint les línies de les pagines dels noticiaris, vaig saltant entre titulars per tal de poder escollir de que parlar en les meves humils quatre ratlles d’un ciutadà emprenyat pels anomenats salvadors polítics que trobem a cada revolt del camí, i sovint hi ha tanta cosa a criticar que em col·lapso i acabo no dient res.
Aquests darrers dies llegia i escoltava a les noticies les paraules que pronunciava en García-Page, si el president de Castillla-La Manxa, “la riquesa de Castella-la Manxa no és dels castellanomanxecs, la riquesa de Catalunya no és dels catalans, és de tots. No es tracta de tenir tots més, sinó que cap tingui més que els altres”.
Ara mateix no se si la seva comunitat autònoma esta entre les que reben més o menys diners de l’estat espanyol, encara que si no recordo malament no estava precisament entre els perjudicats, si no es així agrairé que em rectifiquin; si esta en el grup dels que reben menys diners per habitant, es lògic que defensi que en vol més, ell i la resta de ciutadans de la comunitat, si esta en el grupet dels que reben més, no se que coi reclama si no esta disposat a fer una distribució equitativa.
El que si que trobo que li manca al senyor Garcia-Page, es la critica a la comunitat autònoma que entre els diners que reben com a comunitat més les inversions estatals que es fan amb l’excusa de la capitalitat del país, es qui acaba rebent més diners de la resta dels espanyols. I això a que be ara, us preguntareu, es per la darrera noticia que he llegit, i es que a la Vanguardia podem llegir que Renault trasllada la filial comercial de Valladolid a Madrid, i nega rotundament que la causa sigui fiscal, i això tot i que va passar al juny, o sigui ara fa quatre mesos, s’ha sabut ara perquè un diputat de les corts de Castella i Lleó ho va denunciar al·ludint al “paradís fiscal” que presumptament es Madrid.
No se com funciona tot això, però entenc segons les seves paraules, que en Garcia-Page també ens be a dir que “la riquesa de Madrid, no és dels madrilenys, és de tots”, per això el que toca fer es que si la comunitat de Madrid vol deixar de recaptar impostos, ok endavant que ho faci, però aquests impostos als que renuncien ells, o els seus dirigents, no tenim perquè renunciar-hi la resta d’espanyols, pues això, que els reparteixin entre la resta de comunitats autònomes, i així tots tan feliços, uns tindran “el privilegi” de continuar sent els que redueixen els impostos a una part de la ciutadania, però la resta d’espanyols ens beneficiarem de les aportacions empresarials a les arques publiques. Benvolgut senyor, que espera a posar una mica més de salsa a la política espanyola també amb això? I els hi recordo a tots, sembla que ja ho han oblidat, que les persones no som com ens pensem, som com ens veuen els altres. Imatge de Ralphs_Fotos a Pixabay.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!