Avi Pep

Si, avui es el dia, avui es el Dia Internacional de la Joventut, que va ser aprovat per l’Assemblea General de les Nacions Unides, ara fa uns 25 anys, aniversari rodo com a celebració, però patètic si valorem el que s’ha aconseguit, res.

Es tracte de promoure la pau, el respecte mutu, la comprensió entre pobles, la participació juvenil, el desenvolupament i la inclusió dels joves en la societat.

Quan al paràgraf de més amunt dic que no s’ha aconseguit res, no ho dic gratuïtament, ho dic perquè segons l’informe anual del Sistema Nacional de Salut, indica que el trastorn d’ansietats s’ha duplicat des del 2016. No anem be.

Ansietat i depressió continuen creixent, perquè? trencament amb la parella, tensions pels estudis, per la feina si en troben, hi ha qui els anomena la generació de vidre perquè entre altres raons la societat els estigmatitza dient que no saben pair la frustració del fracàs, la seva rebel·lia, trastorns de conducta alimentaria i que nomes volen l’èxit sense esforç.

Siguem seriosos, els joves tenen problemes perquè els hi hem creat tots plegats, els adults d’aquesta societat que estem destruint sense miraments. El director de CECOPS, Centre de Consultoria Psicologia, ho explica molt bé, pressionem als fills, els incrustem en el seu caparro que esta en formació que son els millors en tot, els adults ens convertim en mestres, en entrenadors, en psicòlegs, bajà en uns saberuts i acostumem a traslladar als nostres joves totes aquelles aspiracions i metes que hem estat incapaços d’aconseguir amb el nostre propi i únic esforç, tots els nostres fracassos els descarreguem en els nostres joves, i quina culpa tenen ells de la nostra estupidesa.

Que fem els grans pels nostres joves ? els omplim de extraescolars, les poques estonetes que passem amb ells estem més pendents del mòbil que de la quitxalla. Als joves no els hi es necessari ni els hi fa cap be fer posturegi, ara sembla que tots hem de fer vacances per força, ara sembla que tots hem d’acceptar uns estàndards físics que sovint els porten a frustracions per no estar contents amb el seu cos, i principalment les noies no cal que es maquillin des de petites ni que es plantegin si necessiten retocs estètics.

En la majoria d’ocasions els culpables som els grans, per acció o per inacció, i com diu la Gloria de la Societat Espanyola de Psicologia Clínica, mirem be tota la casuística d’abandonaments, assetjaments, maltractaments, successos traumàtics o divorcis conflictius … no cal que els grans dediquem moltes hores a treballar amb l’excusa de que ho fem pel be de la família i els fills, no, sovint ho fem per egoisme personal, per tenir més, per figurar més, i quan els joves son petits, la veritat es que nomes reclamen amor, recolzament i temps, i es el que els hi neguem. Canviem el chip, el nostre jovent s’ho mereix. Imatge de sweetlouise a Pixabay.