Avi Pep

Això es el que voldrien alguns i algunes, les persones hem de ser lliures, no tenim que demanar ni permís ni perdo per ser-ho, però si que hem d’assumir la responsabilitat del que significa ser lliures, ni tot es vàlid ni hem d’esperar que els altres ens treguin contínuament les castanyes del foc.

Avui llegia a la premsa que la presidenta madrilenya, en un viatge per Mèxic ha fet referencia a la llibertat de les persones dient: “que la llibertat mai ha demanat perdó” tot defensant als conqueridors espanyols, en aquest cas concret a l’Hernan Cortés i com diu la premsa fins i tot la presidenta mexicana li ha recriminat tot dient: “qui reivindiqui Cortés i les seves atrocitats està destinat a la derrota”.

Sabem que al darrera de la xerrameca i les gestions de polítics i polítiques sovint hi ha interessos divergents amb les necessitats dels ciutadans, ara mateix hi ha opinions de tot tipus del motiu d’aquest viatge de la madrilenya a terres mexicanes, algun dirigent socialista es demana si fa turisme, o be ha anat a promocionar un musical en concret, o fins i tot si esta fent contactes pel seu futur? com sempre, uns fan i els altres critiquen.

Però centrem-nos en això de la llibertat, segons la RAE es “la facultat natural que té una persona d’actuar d’una manera o d’una altra, i de no actuar, per la qual cosa és responsable dels seus actes” i si busquem una definició més filosòfica, el diccionari.cat ens diu que es la “possibilitat de decidir per si mateix sobre la pròpia conducta i sobre el sentit o la configuració del propi ésser, la qual comporta una capacitat d’elecció entre diverses alternatives”, en resum es pot dir que es “la capacitat de la voluntat humana per a dirigir-se al bé”.

Aleshores jo em pregunto, si la llibertat es poder escollir com es vol actuar, “és la facultat o capacitat de l’ésser humà d’actuar segons els seus valors, criteris, raó i voluntat, sense més limitacions que el respecte a la llibertat dels altres”, com encaixen aquí els conqueridors? com encaixen aquí els colonitzadors? com encaixen aquí tots aquells que amb l’excusa de descobrir nous mons i d’expandir la fe, van perpetrar múltiples genocidis que ens han d’avergonyir com a societat? i com encaixen aquí tots aquells i aquelles que encara avui dia ho defensen i els hi volen fer homenatges?

Llibertat si, amb un límit que es la llibertat dels altres, i la regla es valida per a tothom. Quan un, o uns, o unes exigeixen una llibertat que aixafa als altres, no nomes la seva llibertat, els aixafa literalment, aniquilant-los, no tenen dret a liderar res, no han de tenir cabuda a la nostra societat, els hem d’expulsar com sigui, no pot ser que el poble ras tinguem que demanar permís per viure, no pot ser que tinguem que demanar permís per ser lliures, no podem tolerar que quatre energúmens ens marquin un camí que ens portarà a l’autodestrucció, com deia la presidenta mexicana “els que busquen reivindicar als colonitzadors, als conqueridors, als explotadors i les seves atrocitats estan destinats a la derrota”. No deixem que aquests tipus de personatges ens condueixin a un suïcidi col·lectiu, a una autodestrucció anunciada, no demanem perdo per ser lliures, actuem amb total responsabilitat dels nostres actes, tan personalment com socialment, i si no som capaços de ser responsables, tampoc tenim cabuda en aquesta societat. Imatge creada amb IA de ChatGPT.