Avi Pep

La veritat es que quan se’n feia publicitat d’aquest nou programa amb bombo i platerets, no se si en català ho podem dir així, però el cert es que era una presentació amb un excés de lloances envers un programa suposadament d’entreteniment, que després de llegir un article de la Mònica Planas a l’Ara amb el titular “La degeneració de TV3 sí que és bestial” i el munt de comentaris afegits, un s’esgarrifa, be per la duresa que els telespectadors mostren amb les seves critiques  o/i paral·lelament per la manca d’idees interessants dels programadors de “la nostra”.

No vaig veure el nou programa, la veritat es que la publicitat no em va encoratjar a dedicar-hi ni uns minutets, no puc opinar en primera persona, però després de llegir la Monica intentaré fer-hi una ullada, perquè el seu article es tan demolidor que un es pregunta com es possible que els responsables de “la nostra”, dirigents i programadors, puguin tenir una visió del que volem els catalanets i catalanetes tan lluny de la realitat en que ens endinsa la periodista.

He fet una aturada en aquestes quatre ratlles per fer una immersió en el programa en qüestió, es cert que l’he mirat a saltirons, les tecnologies actuals ens ho permeten, però continua sense cridar-me l’atenció per enganxar-me, ni per aquest primer programa ni de cara als futurs, si es que continua programat; encara que el que més dol, tal i com diu l’article, es que substitueixi al “30 minuts”, no se si puntualment que podria ser un pecat menor o definitivament que ja passaria a ser un greuge als telespectadors.

I es que frases de l’article, com per exemple “les promocions del programa ja feien saltar totes les alarmes … i, dolorosament, diumenge es va confirmar” o també “Bestial és el festival de la vacuïtat més absurda. És un programa terriblement estèril” i no oblidem fer una ullada rapida als comentaris que, llevat d’algun que intenta comprendre, encara que possiblement sense compartir-la del tot, l’actual línia dels programadors, son prou devastadors, programes “repetitius, manca de frescor i qualitat humana; cada dia més, ens mostren personatges, buits, frívols, avorrits, decadents … és què s’han convertit en el reflex de la societat catalana?” i si ens endinsem a les xarxes, la situació no millora.

Si ens posem a pensar, podríem pensar que nomes es manifesten els crítics, podríem pensar que son la minoria, podríem pensar que qui escull els programes a emetre va tenir un mal dia, en podríem pensar tantes de coses, tantes que difícilment ens portarien a entendre que coi fa que algú decideixi tirar endavant un programa pensant que serà la hòstia de bo, i que la resposta de molta gent es totalment contraria, amb critiques a qui presenta el xou i critiques al seu contingut; sembla ser que l’acceptacio per part del públic esta molt lluny de les previsions dels responsables de “la nostra” i l’anomeno així, perquè es la que ajudem a pagar entre totes i tots. Imatge pròpia generada per IA de Canva.