Avi Pep

Llegia avui un article de Laura López Rigo publicat al diari Ara que sota el titular de “Vox compara les ajudes al català amb el fet de gastar doblers en putes i cocaïna” ens explica com pensa i com actua l’extrema dreta mallorquina al considerar que les ajudes al català, com a llengua, son com “un paquet de rebaixes per als que volen destruir Espanya amb doblers públics”

Al Consell de Mallorca es van votar per enguany, les ajudes a les associacions i entitats que defensen el català, tots els grups polítics hi van votar a favor a excepció del partit catalogat com a extrema dreta, posant en boca del seu portaveu, que això es “permetre un apartheid lingüístic” i que no deixa de ser una immoralitat, “és tan immoral que el PSOE gasti doblers en putes i cocaïna com que vostès votin a favor d’aquestes subvencions”.

No se si aquesta afirmació de com gasten els diners els socialistes, esta verificada o no, en el cas de fos certa, ja tarden els de Vox a posar denuncies, o es que no en tenen probes, i tot plegat no deixa de ser una nova acusació sense fonament i no se si una falsedat; i si no es certa, ja tarden els fiscals i jutges a imputar al portaveu aquest per fer acusacions falses, encara que això es porti molt avui dia.

Ara be, al marge d’aquesta qüestionable afirmació, el fet de menysprear una llengua, la nostra llengua, amb la finalitat d’aixafar una cultura, una gent que s’atreveix, ens atrevim a portar-los la contraria, ja diu quin tipus de personatges son, personatges que com a norma ja tindrien que estar vetats i ser expulsats de qualsevol tasca, organització i càrrec social i públic, son personatges que, tot i no existir ja tarden a crear-los especialment per a ells, es tindrien que portar i tancar en una especia de CIE, si un d’aquest centres que els extremistes veuen amb bons ulls quan son pels altres, es tractaria d’un Centre d’Internament per a Extremistes, encara que ben pensat es igual de quina ma son, possiblement es podrien anomenar CIP Centre d’Internament per a Polítics, n’hi podrien tancar a molts siguin del color que siguin, això si, després llençar la clau al riu o al mar perquè no en poguessin sortir mai més i potser les noves generacions de polítics s’ho pensarien dues vegades abans de fer barrabassades i “putejar” contínuament als ciutadans, que al cap i a la fi som les persones que d’entrada els hi fem confiança perquè gestionin els nostres diners i la nostra societat, i ja son molts, massa, els que traeixen aquesta confiança. Imatge pròpia generada per IA de Canva.