Avi Pep

Sovint recorrem a noves paraules, molts anglicismes, per anomenar alguna cosa o fet que s’ha convertit o es vol convertir en habitual, es el cas del “plogging” que avui en parla la premsa.

El “plogging” segons el diari, uneix la paraula “running” (córrer) amb l’expressió sueca “plocka upp” (recollir) i així neix el “plugging” que diu que ja es practica en més de 100 països.

Es tracta de que quan sortim a córrer o fer exercici, paral·lelament també recollim residus que trobem en el nostre recorregut, residus que altres persones o “dropos” que més o menys podríem definir com aquella persona que no vol treballar o que no fa la seva feina per manca d’interès i d’atenció, gandul , mandrós … be, com deia la paraula inventada vol definir el fet de recollir els residus que trobem en el nostre recorregut, i que altra gent ha llançat o deixat a terra.

No ho qüestionaré ni ho criticaré pas, sort n’hi ha de les persones que son responsables i a més van més enllà, i es preocupen d’arranjar una mica les malifetes i les destrosses amb que ens obsequien els porcs i porques amb els que compartim el nostre dia a dia a la nostra societat.

Però dit això, perquè no ens inventem una paraula que signifiqui no tolerar a aquestes persones indesitjables que omplen de la seva porqueria els nostres carrers, els nostre boscos, els nostres rius i mars i en general el nostre hàbitat? i sobretot, perquè no ens posem d’acord per obligar-los a fer el que toca, i que la seva “merda” se la quedin a casa seva fins que la puguin dipositar al contenidor o a la deixalleria?

Hi ha qui diu que la solució a aquest problema de porqueria d’alguns porcs i porques, passa per generar economia blava i circular, a part de reciclar i reutilitzar. També hi ha qui diu que a nivell personal fa “plogging” perquè el que vol es deixar una empremta ambiental el més petita possible. Altres diuen que el fet de practicar-ho amb els seus fills, ajuda a que la quitxalla aprengui i prengui consciencia del que no s’ha de fer i del que s’ha de fer.

Nosaltres, a nivell individual i familiar, podem incidir en no embrutar, en ensenyar als nostres fills i nets que amb la merda pròpia no s’embruta l’entorn que compartim amb l’altra gent, però com en tot el que ens afecta com a col·lectiu, necessitem la tasca que sovint no fan els que es presenten per treballar per nosaltres. De normes n’hi ha de creades, tan a nivell humà amb la responsabilitat personal que hem de suposar que tots tenim assumida, com a nivell legislatiu que es on els nostres càrrecs electes a qualsevol nivell de gestió de país, han d’aplicar quan la primera s’oblida o s’omet per desconeixement o per cara dura, i es aquí on massa sovint es fan el “longuis”

Per cert, la nova paraula inventada per anomenar a aquests individus dels que parlem, podria ser “pickshit” … que surt de compactar “sui generis” la frase “recull la teva merda”. Imatge de Christoph Schütz a Pixabay