Aquests darrers dies, tot i que la noticia ja no es nova perquè va començar ara deu fer un any i escaig, s’ha parlat molt del judici de la dona del president espanyol, que si ha fet coses irregulars, que si no les ha fet, que si hi ha delicte, que si no n’hi ha, però la darrera qüestió es la que em porta a parlar-ne “El jutge proposa que sigui jutjada per malversació per un jurat popular” segons l’article publicat per infoLibre / María López (Agencia EFE).
Això del jurat popular no se pas com funciona del tot, es a dir no se quan s’ha de fer un judici amb jurat popular i quan no, hi ha una regulació especifica i hem de suposar que aquest cas del que tan se’n parla, hi encaixa. Una vegada acceptem que ha de ser un judici d’aquestes característiques parlem d’aixo dels jurats populars, hi ha qui diu, veure comentaris de l’article referenciat, que podria ser possible que acabi sent condemnada per un jurat amb components de dretes, no se, aprofundim-hi una mica més, si el jurat arriba a la conclusió de que es culpable, sempre hi haurà qui podrà argumentar que una representació del “poble” ha condemnat a la dona del president del govern, si pel contrari l’absolen, els mateixos sempre podran dir que tot i la imputació inicial, una colla de gent inexperta ha decidit no condemnar-la. El que no han dit es que en el suposat cas de que succeís això, tal i com ja ha passat en altres ocasions, si es tindria en compte el dictamen del jurat popular o no, i si aleshores es tornaria a jutjar.
Embolicar els ciutadans en disputes polítiques partidistes no toca, ara be si volen embolicar als ciutadans en la política, que ho facin be, que ho facin en tot, no nomes en les coses que els interessa. Possiblement hi ha gent que estaria disposada a fer de jurat popular o “controller” sempre, quan hi ha incendis, quan hi ha inundacions, quan hi ha frau, quan hi ha malbaratament de diners públics, dels nostres diners, també quan qui governa ho fa malament, i quan qui esta a la oposició tampoc aporta solucions a problemes que arrosseguem fa dècades, i que continuen enquistats en els llimbs dels dubtes, dels embolics i la deixadesa política, i tot perquè s’obliden del que van prometre, que es servir al país, als ciutadans, i nomes pensen en malmetre la imatge de l’adversari, com si el sofriment de les persones no fos de la seva incumbència. Imatge pròpia generada per IA de Canva.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!