Avi Pep

Aquestes darreres setmanes, de fet podem parlar de mesos, hi ha qui es preocupa per fer sortir als mitjans de comunicació, escrits i audiovisuals, tot de “noticies” més o menys creïbles, més o menys greus, més o menys manipulades, referent a les maldats, a les corrupteles dels socialistes, i de fet segur que n’hi ha algunes que presumptament podrien ser veritat, encara que suposo que no totes.

Això esta be, la ciutadania hem de conèixer quines malifetes, possiblement i presumptament poden estar fent els nostres “estimats electes”, personatges que per a la gran majoria de tots nosaltres, en un dia passen de ser uns totals desconeguts o ser encimbellats miraculosament com a garants i salvadors dels nostres valors, de la nostra societat. Tot i que a l’hora de la veritat uns quants d’aquesta colla fan figa, ens fan la “pirula”, traeixen els nostres valors, traeixen la nostra societat.

A mi això m’agrada, si un fa una malifeta, ho hem de saber, l’hem de poder castigar, l’hem de poder apartar de la política, perquè en cas contrari cada vegada estem més perduts, estem més venuts, cada vegada estem més aixafats, més esclavitzats, més oprimits, i això ho hem d’acabar.

El problema quin es? es que s’ha de ser molt pocavergonya per voler veure sempre la palla a l’ull aliè, però mai es vol reconèixer que tenen una biga a l’ull propi. Per exemple, que molts  dels populars, o dels d’extrema dreta, o fins i tot dels que manifesten que tomben a l’esquerra,  ataquin als socialistes, ho trobem normal i lògic, però el que no es lògic ens que ens diguin que ells l’única cosa que volen es fer saltar els socialistes i en Sánchez del poder; ells s’obliden que prometien que volien salvar el país, volien treballar per la ciutadania. I ara, a més s’afegeix al carro la “conferencia episcopal”  demanant eleccions anticipades i tot suggerint al Rei la seva intervenció per propiciar-les.

Tothom hi pot dir la seva, de fet ja es així, els polítics, els empresaris, els eclesiàstics, els que van a les tertúlies televisives o radiofòniques, els periodistes, nosaltres els ciutadans i jo també; això si, es fàcil reconèixer de quina tendència son, més que res pel que diuen i com ho diuen, es allò de que “per la boca mor el peix” o si voleu busquem altres símils catalans, que podria ser “qui molt parla, molt erra” o be “la llengua no té os”. La veritat es que tots nosaltres ens veiem prou valents i legitimats a parlar, a opinar llur qualsevol cosa, tots o quasi tots, perquè n’hi ha una colla que en obrir la boca quan no diuen bajanades es per dir tot el contrari del que fan, si no ells directament si alguns dels seus amics, o col·laboradors o companys en la seva mateixa línia de pensament. Si, recordem … fa quaranta anys es parlava de guerra bruta, fons reservats, segrestos, o de la famosa llei de “puntada a la porta” i també allò que d’entrar a l’otan res de res, ho recordeu, oi? i allò del “germanissim”, escàndols, enriquiment il.licit, tràfic d’influències, i sense oblidar altres coses com per exemple la famosa foto de les Açores referent a la guerra d’Irak, o els greus problemes i delictes de pederàstia i tantes altres coses de les que parlava al meu article “On ens portaran les corrupteles” i encara es creuen amb el dret d’opinar, de parlar, de prometre moltes d’aquelles coses que ells mai compleixen. Si no sabem que fer, ens podem comprar un exemplar de la constitució, la llegim i a veure si entre tots trobem la formula, si es que hi es, per apartar els paràsits, els que s’omplen les butxaques amb el nostre patiment. Imatge de fsHH d’ús gratuït sota la llicència de contingut de Pixabay.