Avi Pep

Son dues coses totalment diferents, o no, en principi si, la primera serveix per acabar amb la terra no se quantes vegades i la segona per acabar de netejar be el final d’un llarg transit intestinal precedit per una deliciosa ingesta i conseqüent posterior digestió. Ambdues signifiquen el final d’un procés.

A que be tot això? com sempre tot el que escric es allò que em neguiteja al llegir la premsa, tensions geopolítiques, augment del que anomenen possibles errors de càlcul, comunicacions, satèl·lits, ogives, IA … els creguts polítics amb un ego enorme, encara que no tinc que clar que la seva ment sigui igual de gran socialment parlant, necessiten transmetre que la tenen més grossa, la capacitat de matar persones i per això augmenten la reserva d’armes nuclears.

Es diu que les anomenades potencies mundials tenen tantes bombes nuclears com per a destruir entre 15 i 100 vegades el nostre planeta, o sigui que ningú no te ni punyetera idea de quantes armes nuclears tenen aquests il·luminats que es diuen gestors i guies planetaris, perquè al cap i a la fi, es indiferent si poden destruir el mon 5, 10 o 50 vegades, després de la primera ja no te cap importància.

I aquí be la comparació amb el paper de vàter, recordeu quan la pandèmia del coronavirus? una de les coses que la gent vam exhaurir a les botigues va ser el paper de vàter, no tinc clar el motiu, si ens en havíem d’anar a la “merda” no calia acumular paper per anar a “cagar” no se quantes vegades, ens trobaven en un punt on veiem possible que el mon que coneixíem se’n anés a fer punyetes per un “bitxo” que no podíem veure però que ens feia contar els morts per milers. I amb l’arsenal nuclear passa el mateix, no el veiem, ens diuen que hi es, i que ens pot esborrar del mapa en un tres i no res, però pensem que si aquest mon se’n va a la “merda” no hi ha cap tipus de paper de vàter que ens pugui ajudar.

I com a punt final unes paraules expressades pel Sant Pare en mig de tot el batibull que s’ha desfermat per la seva visita, i es que “ningú pot agenollar-se davant el Senyor i menysprear al germà” que son paraules que ens tindrien que fer rumiar una mica, no cal ser creient, no cal ser practicant, no cal creure que una colla d’homes, vestits de blanc o de vermell segons l’ocasió, ens ensenyaran a ser bons minyons, encara que alguns components del seu col·lectiu hagin estat veritables dimonis, no cal que creguem en res abstracte, creguem el que podem veure i tocar, com deien de l’incrèdul Sant Tomàs, i deixem de somiar en estupideses i sense sentit que, com deia a l’anterior article, el sistema ens han anat dissenyant per tenir una mentalitat feble, claudicant i additiva per dominar-nos millor.

Parem, obrim els ulls, pensem, no deixem que els capitostos ho facin per nosaltres, ara be, toquem de peus a terra, no caiguem en la temptació de convertir-nos també en il·luminats, tot es molt més simple, no calen grans esforços per endegar el món a la merda ni necessitarem grans quantitats de paper perquè no hi haurà res a netejar. Imatge creada amb IA de ChatGPT.