Avi Pep

Si, ara el cavall de batalla dels polítics, principalment els dos grans partits, i també com a mínim el tercer en discòrdia que els flanqueja per la dreta del tot, son els focs; hi ha hagut un crit tan social com periodístic “Espanya es crema” que tota aquesta colla de politiquets han aprofitat per fer més foc, no en el fet de cremar res físic, però si encenen el continguts de la premsa i els ànims de la ciutadania.

N’ha parlat tota la premsa i els noticiaris de les teles, si que es cert que segons el biaix del rotatiu i/o dels seus dirigents i col·laboradors, les culpes es reparteixen entre l’executiu central i els autonòmics. Han entrat tots plegats en una batalla dialèctica, que no es res mes que el continuar auto exculpant-se per un canto i carregant els canons lingüístics contra els altres partits.

Ara ha tocat parlar, no parlar no, escridassar-se pel foc, temps enrere per la corrupció, fa uns mesos pels aiguats, i així podríem anar girant la vista a temps passats, i veuríem que sempre tenen arguments per barallar-se públicament, però en el fons tenen cura tots plegats de no perjudicar el seu modus vivendi.

Però parlem seriosament del que fan o millor dit del que deixen de fer els anomenats salvadors de la pàtria, be això s’ho diuen ells mateixos, però no cal que busquem ni gaire enrere en el temps, ni en els resultats de les seves gestions; parlem de la sequera, parlem dels aiguats i parlem dels focs. Es diu que en totes tres calamitats, totes tres diguem-ne naturals, fa dècades que s’havien preparat i pagat projectes per alleugerir, temperar, minimitzar els efectes de les catàstrofes naturals, però que en molts cassos, hem vist que masses, aquests projectes es van quedar amagats i guardats en algun calaix d’algun organisme, que algun polític, algun tècnic o algun funcionari, va tancar amb clau, i hem de suposar que els diners previstos, es van gastar en altres qüestions, que ara tindrien que justificar que eren mes necessàries, cosa que no sembla així.

Sequera, a part de acusar-nos als ciutadans que malgastàvem l’aigua, a la gran majoria de poblacions feia dècades que tenien canonades en molt mal estat i amb importants pèrdues d’aigua, i ningú en tota aquesta pila d’anys ho va solucionar, i ara al patir la sequera, correm-hi tots i busquem culpables, que casualment sempre son els altres.

Aiguats, el problema es el mateix, el famós barranc de Valencia, es va quedar sense arranjar, no sabem ben be perquè, però la qüestió es que no es van fer les inversions previstes també fa dècades, i en el darrer episodi de pluges van morir mes de 200 persones, i no hi ha culpables, be si, son sempre son els altres.

Focs, tornem a ensopegar amb els mateixos problemes; llegeixes a la premsa que fa anys que al bosc no es fa una prevenció tal com Deu mana, o sigui que no es netegen be, i això significa com diuen els professionals, combustible per a les flames, i enguany, després d’una sequera d’anys, ha plogut molt i tenim mes arbres morts i secs, mes herba i sotabosc seca, mes bardissa i més brossa que es com benzina pels focs, i a més hi hem d’afegir que molts sembla ser que son intencionats. De fet una representant dels populars s’ha cobert de gloria, perquè tot i reconeixer l’origen humà dels incendis, treu importància al canvi climàtic, patètics.

Enguany s’han cremat pel cap baix més de 350.000 hectàrees de la superfície espanyola, que esperaran els polítics, trenta anys més a buscar solucions? això si, l’única cosa que aprenen ràpid tots plegats, els de tots els colors, es a criticar i culpabilitzar als altres, i aquests altres a més dels partits contrincants, en ocasions es veu que per a ells som els mateixos ciutadans, encara que la seva sequera d’idees i d’accions, cremi el país. Imatge pròpia generada per IA de Canva.