Avi Pep

Aquests darrers dies s’ha produït un fet certament rellevant, tot i que encara hi ha molta feina per fer, espero i desitjo que ens trobem davant un fet històric, una dona estarà al capdavant de la judicatura del país, ja era hora, serà la primera dona que presidirà el Poder Judicial, encara que com diu l’article de Jesús Maraña a infoLibre disculpin que no m’aixequi (de moment) per aplaudir a la nova presidenta del CGPJ nomes cal mirar una fotografia a la que fa referencia, on hi surten els membres de la sala de govern del Tribunal Suprem, acompanyats del Rei, 12 persones, 2 dones … paritat, si, i que més?

D’entrada recordem que aquesta dona, te molta feina per fer, es tracta de posar a funcionar correctament un organisme que portava més de 5 anys bloquejat gracies al partit que ara mateix es el més nombrós de l’oposició, i que es creu en possessió de la veritat absoluta, això els hi fa creure que son els únics elegits per gestionar aquest país, es pensen que els ciutadans som rucs, de fet el que si som es manipulables i creiem en totes les fantasies que ens expliquen alguns polítics.

Continuem amb la nova presidenta del poder judicial, he llegit a diversos mitjans qualificatius per referir-se a ella, es dona, es catalana, es progressista, ho te tot, encara que n’hi puc afegir una altre de la collita d’avui a la premsa, també es feminista. De tot plegat, per a mi es important que sigui dona, ja que tot i no tenir la tan predicada paritat, ens hi acostem, la seva presència, la de les dones, avança en la majoria d’espais, però encara estan lluny de la igualtat en molts terrenys, referencia al congres, les diputades han passat de 125 el 2011 a 154 a l’actualitat; avui existeix el mateix nombre de dones que d’homes al capdavant dels ministeris. Hem de continuar avançant, recordem que a Espanya crec que la població femenina es situa al voltant del 51%, son majoria, per la qual cosa seria raonable que dels 350 diputats, 178 fossin dones i com podeu veure encara ens quedem un tros lluny.

De tot el que s’ha publicat de la nova presidenta, nomes voldria afegir una petita referencia, en el seu discurs, per cert envoltada majoritàriament d’homes, segons l’article referenciat més amunt, deia que “cap poder de l’Estat pot donar indicacions ni instruccions als jutges i magistrats”, i també hi afegia una crida als poders polítics perquè evitin “atacs injustificats” als jutges, i això es diu separació de poders. Jo hi afegiria que reclames també al seu col·lectiu, que s’estalviï de qüestionar i interpretar amb criteris particulars, les lleis de l’estat, elles i ells estan en aquest lloc no per opinar, ni per criticar, ni per fer una interpretació sui generis dels mandats legislatius, estan aquí per aplicar les lleis vigents com hem de fer la totalitat dels mortals que hi estem sotmesos, a les lleis, i com ens diuen moltes vegades als catalans, si no hi estan d’acord proposin una modificació de les normes, per les vies previstes i sempre dintre el marc constitucional, els hi sona oi?

Una reflexió de darrera hora, quan buscava imatges gratuïtes a les xarxes per il·lustrar aquest article, les buscava del món judicial i en femení lògicament, majoritàriament em sortien imatges de la famosa figura de la “justícia”, un dona, amb els ulls tancats o tapats, amb l’espasa i la balança; també imatges de la massa dels jutjats, si aquella que surt a totes les pel·lícules amb la que el jutge o jutgessa fa valer la seva autoritat o directament imatges d’homes … el que deia, hi ha molta feina per fer. imatge de geralt a Pixabay.