Avi Pep

Actualment, entre altres, també s’està jugant aquesta partida del cas Montoro, ja he llegit en diversos mitjans que la qüestió es dilucidar si l’accés del ministre d’hisenda a dades fiscals de rivals polítics, es o no permissible per la qual cosa podria ser considerat o no, un acte delictiu.

Podeu llegir un parell d’articles, un es l’editorial del diari ARA, amb el titular “Cas Montoro: una investigació contra vent i marea” i l’altra un article dels periodistes Angeles Vázquez, Cristina Gallardo i J. G. Albalat publicat a el Periódico amb el titular  “El jutge no veu delicte en l’accés de Montoro a dades de rivals polítics”. Com diu la editorial de l’Ara, sembla ser que “d’alguna manera, que la iniciativa d’una investigació que afectava el cor de l’Estat fos dels Mossos i que la instrucció es portés des d’un jutjat de Tarragona devia provocar una barreja de malestar i estupefacció en molts despatxos de Madrid” cosa que pot donar a entendre que la dilació de set anys d’investigació no sigui casual.

Es tracta de valorar si l’exministre tenia el dret a accedir a aquestes dades o no, es defensa el si tot dient, segons el diari, que “tot i que les dades fiscals indubtablement tenen caràcter reservat, les persones que les van consultar estaven legalment autoritzades per conèixer els correus electrònics sobre les respectives situacions fiscals incloses en la causa” i es veritat, les persones que estaven practicant les investigacions fiscals, estaven facultades per conèixer determinades dades sensibles, ara be, el senyor ministre tenia necessitat laboral de conèixer aquestes dades? entenc que si ell no tenia que treballar amb aquestes dades, no tenia cap motiu per ser-ne coneixedor, i tot i així sembla ser que se li facilitava aquest tipus d’informació.

Es diu que “la defensa del despatx que Montoro ha presentat un recurs d’apel·lació a l’Audiència Provincial de Tarragona sol·licitant que s’anul·li aquest indici i es revoqui la interlocutòria en què s’imputa a Equipo Económico i alguns dels seus directius, a l’exministre i fins a gairebé 30 persones, al considerar que l’ús del correu esmentat vulnera els seus drets, ja que no tenia cap relació amb l’assumpte pel qual els agents registraven llavors la seu de la companyia”. Una vegada més, com en tantes ocasions, es qüestiona si les dades s’han obtingut correctament, cosa que s’ha de fer sempre i tan, però no es qüestiona la legalitat del que s’ha descobert i denunciat, i això en el context d’un sistema que sempre ens recorda que els delinqüents, tenen el dret a mentir. Així anem.

I avui no entrem a valorar les conseqüències socials que hem patit, al fer, presumptament, decrets que afavorien a determinades empreses, en perjudici de la ciutadania … menys recaptació d’impostos, equival a una manca o reducció d’inversions en sanitat, ensenyament, serveis socials … Imatge pròpia generada per IA de Canva.