Avi Pep

Lògicament avui tocaria parlar de tot aquest enrenou produït a l’entorn del debat d’investidura del nou President de la Generalitat, Salvador Illa, que per cert a la premsa i a les xarxes es parla més del moment Puigdemont que del moment Illa.

Ridícul, desafiament, explicacions, culpes, procés, fugida, culpables … buf, per parlar d’aquesta qüestió necessitaré diverses incursions diguem-ne literàries, o sigui que no serà fàcil ni curt parlar dels pocs minuts que han motivat pagines i pagines de diaris, així com també multitud de debats televisius, es a dir parlar dels breus minuts de gloria o de vergonya, segons qui opini, del President Puigdemont, aquí es on es mostra amb tota la seva magnitud allò de que tot depèn del color del vidre amb que es miren les coses i els fets.

Per això, per ser mes compacte amb el temps i l’espai del que ara mateix disposo, deixaré aquesta bomba del dia per un altre moment, convençut de que els dies ens portaran altres visions d’un fet a priori senzill, i per això avui parlaré dels pisos turístics presumptament il·legals de Barcelona, situació que no es exclusiva de Barcelona, arreu del país passa el mateix.

Pisos il·legals controlats per bandes, segons l’Ajuntament, estratègies per frenar les infraccions fiscals i laborals, denuncies que en determinats casos poden comportar que es precintin habitatges al mati, i que segons els veïns, aquests precintes s’arrenquin al mateix dia a la tarda i continuïn amb la seva activitat “empresarial”.

Sovint, als mortals normals, o sigui a la ciutadania, ens costa d’entendre que les coses funcionin o mal funcionin així, fins que llegeixes en el mateix article que alguns multi infractors fa uns deu anys que es dediquen a aquest negoci …. a veure, 10 anys, i encara tenen activitat regular?

Es parla de multes econòmiques, que poden semblar més o menys elevades, molt o gens dissuasives, però que sembla ser que no acovardeixen pas als possibles infractors; a veure, siguem seriosos, per exemple darrera una multa de 5.000 euros, quin benefici real si amaga? perquè una cosa esta clara i no cal ser economista ni financer per entendre-la, si fan pagar una multa que, sigui de l’import que sigui, correspon a un percentatge reduït, molt reduït, del benefici obtingut, de que serveix?

Aquí algú tindria que donar explicacions, com en tantes altres coses, de perquè, llegim al diari que manifesta un propietari afectat, presumptament alguns inspectors coneixen aquesta gent des de fa molt, que la trama te 90 expedients sancionadors per un import de 5.400.000 euros en multes, i que havien arribat a controlar 120 pisos.

A veure, si tenim un problema iniciat ara fa una dècada que encara no esta resolt, no puc deixar de fer una referencia amb el que deia al començament de l’escrit, com pot ser que algú pretengui que un incident iniciat a les 08.00 del mati del dia de la investidura del President Illa, quedi resolt en minuts o fins i tot hores. A veure, si tenim incidents molt més greus arreu del país, i que alguns porten fins i tot una dècada d’activitat, el que realment tenim son uns dirigents polítics i unes autoritats judicials que han demostrat la seva total ineficàcia.

Que algú vol intentar pillar un polític escàpol, que ho facin, però que ho facin legalment, de moment el que hem vist es que quan els hi convé tots es passen la llei pel forro, i tots la volen interpretar al seu gust o desig, però els “pringats” sempre els mateixos, la ciutadania. Com sempre dic, pensem, es gratis, es edificant, i es l’única cosa que no ens poden prendre, i es l’única cosa que fa por als polítics, que el poble pensi lliurament. Imatge de icsilviu a Pixabay.