Avi Pep

Aquests dies es parla de la transformació de l’atenció primària, passarem dels Centres d’Atenció Primària als Centres de Salut Integral de Referencia; els hi ha canviat el nom, com tantes altres coses, però realment en sortirà un canvi amb benefici directe pels pacients? ens diuen, segons la premsa, que es tracta d’una reforma ambiciosa amb la finalitat de reduir les llistes d’espera, millorant l’accessibilitat al metge de capçalera, i frenar el continu transvasament de pacients a les mútues.

Amb aquesta nova formula es vol millorar, tot reconeixent que fa 40 anys que tenim un sistema que no s’ha tocat, i que des del meu punt de vista no funciona, així ho he manifestat en diverses ocasions amb articles i també enviant queixes als responsables de l’ICS. Com deia es tracta de millorar un servei que ha de permetre tenir centres més autònoms, més comunitaris i més productius. Ens diuen que no es un problema de manca de recursos, el que toca es millorar l’organització. Han trigat prou a adonar-se’n.

Diuen que per començar aquesta proba, que avaluaran dintre d’un any, han escoltat a molta gent, a més de 300 entitats, sindicats, gerents, exconsellers … i ens parlen que el model que volen instaurar es basa en quatre “C” … Coneixement, Confiança, Constància i Continuïtat. Incorporaran la intel·ligència artificial i donaran més pes als administratius per tal de desburocratitzar la feina dels professionals mèdics, metgesses, infermeres, infermers i metges.

Arribats a aquest punt, no dubto pas de les bones intencions dels responsables de la sanitat catalana, el que passa es que un que ja te una edat i que malauradament comença a sovintejar les visites al CAP o als centres hospitalaris, hi ha uns contactes que sovint no es fan, que sovint queden fora de les consultes, unes referencies que no es valoren o no es consideren ni prou adients ni prou importants per participar en el disseny d’aquestes noves regles de joc. Em refereixo als pacients, que som els que patim les incidències que es produeixen tan als CAP’s com als serveis d’urgencies i hospitalaris, i que no ens enganyem som els que proporcionem els recursos econòmics a la sanitat publica, via impostos, que permeten pagar centres, permeten pagar reformes, permeten pagar salaris i sovint quasi mai ningú ens demana el nostre parer.

En el meu cas, he fet arribar cartes que podeu dir-ne com vulgueu, de reclamació, de queixa, d’opinió … i això si quasi sempre m’han contestat, encara que sovint son respostes de quedar be amb la vianda al plat però sense compromís de res, acostumen a ser de l’estil de “estem treballant per millorar el sistema” o be “ estem treballant per redistribuir els recursos”.

Perquè quan hi ha reformes o canvis que afecten en aquest cas als pacients, no ens tenen en compte?, perquè no escolten la nostra opinió, les nostres queixes, les nostres reivindicacions? les grans empreses acostumen a fer enquestes de “satisfacció” encara que en algunes ocasions els resultats es puguin analitzar presumptament amb un cert biaix segons els interessos de la promotora, demano … perquè l’ICS no fa el mateix per veure on es situa la “satisfacció” dels pacients catalans? personalment que en ocasions ja he col·laborat amb la sanitat catalana, m’ofereixo per participar en taules rodones o comissions amb la finalitat d’aportat la visió ciutadana del sistema. Imatge de fernandozhiminaicela d’ús gratuït sota la llicència de contingut de Pixabay.