Avi Pep

Avui m’han impactat dues noticies, la primera es de la Gemma Lienas titulada “Pederàstia” – crec que es fa necessària la seva lectura si volem pensar i no blanquejar aquests tipus de fets, i la segona de Javier Ricou amb “El crit d’una mare després de prendre-li el fill”.

Avui parlaré del segon, no se si a la noticia llegida esta ben exposat el problema, el que jo entenc es que amb l’únic requisit d’una denuncia d’una “companya” de pis, segons l’article, sembla ser que la “companya de pis” va dir que: “no estava preparada per ser mare i que el benestar de la criatura corria perill”, i això sembla ser que va ser suficient per prendre el nado a la mare.

Continua la noticia dient que no es van investigar suficientment els fets en qüestió, i per a més gravetat al cap d’un cert temps, diuen que la denunciant “va reconèixer que tot era un invent” però tot i així, els serveis socials, els fets van passar en una altra comunitat autònoma encara que això es irrellevant, no van variar la seva posició, tot i la constatació de la falsedat de la denuncia, la criatura no es va tornar mai a la mare biològica. I encara que sembli una paradoxa, el nen es va lliurar en adopció.

Puc entendre que els pares adoptius lluitin per mantenir la custodia d’una criatura que han cuidat aquests darrers anys, però també puc entendre que la mare biològica el vulgui recuperar, la qüestió que costa d’entendre es que tot i acceptar un error basat en una difamació, encara que hi ha errors i errors, perquè es va actuar sense investigar profundament si la denuncia era veraç? en la millor de les possibilitats, aquí hi pot haver un cas clar de deixadesa, no se si funcionarial, no se si judicial, però algú no va fer be la seva feina.

Caldria escoltar els arguments de serveis socials, els del jutjat ordinari que va donar la raó a l’administració, els de l’audiència provincial que van sentenciar i ordenar que “el nen fos lliurat immediatament a la mare biològica” i ara de moment esta al Constitucional. Caldria escoltar be tots els arguments, perquè algú ha de pagar per aquesta nefasta gestió, no es tracta de cobrar una multa indegudament, es tracta de “prendre” un nado a la seva mare, com es pot qualificar això? poseu-hi el nom i adjectiu que vulgueu, però segur que cap dels escollits serà ben sonant, ni cap d’ells farà justícia, no ja per la mare biològica, ni pels pares adoptius, es tracta de fer justícia als “carallots” que van actuar amb aquesta inconsciència. La noticia no diu si algú els hi ha preguntat si poden dormir be a les nits. Ah! això va succeir fa cinc anys. Imatge de cat6719 a pixabay.