RTVV SI…RTVV NO

Quan tot semblava entrar en la recta final per tal de poder obrir RTVV l’ 1 de setembre tal com s’havia previst, el PP ha presentat un escull insalvable recolzat per Cs. De moment i mentre a Madrid no es trenque la baralla el País Valencia no podrá tenir una ràdio i televisió pròpies, gràcies altra volta al PP i la seua marca blanca.

Més enllà de la proposta que el govern valencià havia confeccionat per tal de poder posar en funcionament un mitjà de comunicación públic i en valencià, la ma negra del PP ha tornat a les seues proposant per al Consell de RTVV, una candidata que mai seerà acceptada pel govern valencià, doncs s’hi juga tot el prestigi adquirit en la defensa de les víctimes del metro i la honorabilitat davant els treballadors de RTVV i de tots els valencians.

Després d’haver vençut el PP en les darreres eleccions autonòmiques i municipals, la il·lusió i les esperances se varen desfermar entre la majoria de la población valenciana, la qual es sentía alliberada de 25 anys de neofranquisme, de corrupció, de balafiament dels diners públics, de nepotisme, d’ultratges a les normes democràtiques més elementals com puga ser el procediment administratiu comú, de persecució i marginació del català, d’ocultació de la cultura propia en totes les seues manifestacions, d’enriquiment il·legal, d’ocultació documental….i del tancament de la RTVV, la cirereta final del pastís.
Recapitular els noms propis dels responsables directes en cada delicte seria redundant, doncs són sobradament coneguts per totes les persones que habitem aquest malmès país, i ‘quelles que des de tots els indrets de l’Estat han seguit la vida política del nostre país en els darrers 25 anys. Per tot això els englovarem dins les sigles del partit que les identifica i que han servit per a ocultar els propòsits reals que els han motivat a participar de la vida política amparats amb la legalitat de la llei de partits.
Ha quedat sobradament demostrat que tot un seguit de càrrecs i militants de base del PP, s’han enriquit ilegalment durant tot aquest període d’autarquisme neofranquista, però no contents amb el fet, som si no haguessen satisfet tots els seues proòposits i gràcies a la beneplàcita justicia, segueixen en actiu com si no haguessen trencat un plat. La seua activitat política no ha cesat i, la seua impertinència va en augment com si ací no hagués passat res que se’ls hi puga retreure.
Ara mateix continúen defensant la permanencia dels referents franquistes que presideixen els llocs públics i, s’esquixen els vestits davant les propostes democràtiques emetent amenaces vetllades contra les defensores dels drets fonamentals de les persones i dels pobles. Paradoxalment en les seues intervencions parlamentàries acusen d’absolutistes el govern valencià (paradoxa, esquizofrènia o poca vergonya) no sé quina de totes tres, seria la definició correcta, encara que m’incline més per la de feixistes, una síntesi de tot plegat.
La condició de feixista els havia posat molt nerviosos fins conéixer els resultats de les eleccions generals, la “remuntada” de vots els ha fet reafermar-se més en la seua convicció feixista i per un moment s’han vist governant la Generalitat, tal com va afirmar Isabel Bonig. Eixe reviscolament els ha permès prendre alè i somatitzar la seua derrota d’una forma menys poruga, fet que els ha originat una pèrdua real de visió política.
Malgrat els inconvenients presupostaris, el deute excedit ocasionat per l’anterior govern, la corrupció neofranquista i el balafiament, l’actual executiu avança caminant sobre un fil molt prim, però amb un propòsit ferm, executar el programa al que s’havien compromès i d’eixa mena ja podem cantar resultats: llei renta mínima garantida, reconeixement de les reivindicacions víctimes del Metro, administratius per a les escoles (en part), projecte sobre la antiga FE d’acord amb les reivindicacions veïnals, Reparació de El Cabanyal, obrir el centre estatal de transtorns mentals, acabar amb el frau de les escoles concertades,etc. Sembla ser que l’executiu s’ha centrat sobre els objectius a cumplir, però se li ha atravesat la RTVV.
L’intent d’arribar a un consens amb el PP i Cs s’ha vist entrebancat per dues raons, la primera és que ni PP ni Cs accepten Josep López de Director, pel seu passat de persona compromesa i el govern no accepta M Teresa Fernández personatge obscur de l’antiga plantilla també de RTVV i responsable de l’encobriment de l’accident del Metro. Resulta evident que la proposta del PP recolzada ara també per Cs, sembla ser per raons polítiques relacionades amb el pacte del Govern Estatal, és insultant
per al govern, doncs una de les constants més significatives ha estat el recolzament que se li ha donat a l’Assciació Víctimes del Metro, amb l’objectiu d’aconseguir el l’esclariment dels fets i la depuració de responsabilitats, amb la oposición del PP al davant.
El PP ha procedit tal com marca el manual bàsic d’un partit neofranquista:” la organització està per sobre els interessos dels ciutadans”, deixant molt clar que el tancament de l’antiga coorporació de RTVV, responia a objectius polítics i, ara ha de posar tots els entrebancs possibles contra l’obertura d’una nova coorporació de l’audiovisual pública, anant contra els interessos propis del nostre país. Per la seua banda Ciutadans ha caigut en el major descrèdit impensable, doncs ha posat per sobre els interessos dels ciutadans els propis del partit, contradint tots els seus principis, a canvi de poltrones en Madrid.
No obstant això, el proper mes de setembre sabrem quin futur li espera a la industria audiovisual valenciana, doncs sembla ser que la proposta del govern sobre la nova RTVV, tampoc acaba de ser massa clara, cosa que ha apuntat Xelo Miralles, en la entrevista que se li va fer en aquestes pàgines i, amb la qual estic d’acord. El govern s’ha de repensar la proposta d’externalització dels serveis, tornar a fer números i obrir-se als treballadors de RTVV ara en l’atur esperant saber ue va a pasar amb el seu futur profesional.
El govern ha de fer un pensament i reflexionar, doncs no ha d’oblidar que les reivindicacions dels extreballadors de C9, eren compartides per les dues bandes, però sobretot ha de pensar amb els valencians i les valencianes, per tal d’oferir-nos una nova coorporació digna de ser mostrada.