Endoscòpia

El resultat electoral per segona volta consecutiva, ha deixat un espectre de minories favorable a la unitat d’Espanya i als designis polítics de la dreta representada pel PP i els seus amiguets de Cs, conseqüentment el proper govern espanyol serà de dretes i més espanyol.
La escenificació de la tragèdia “España a la deriva” escrita, per un autor anònim va ser interpretada pel PSOE, Ciutadans i Podemos en clau de sainet madrileny sense adonar-se’n de la dramatúrgia real de l’obra, llavors la confusió se va estendre a través dels mitjans de comunicació i la tragèdia va acabar afectant als mediocres actors i les seues formacions. Mentre Rajoy se confonia entre bastidors, Sánchez (Thor ) Rivera (La Reina de Àfrica) i Iglesias (La Sombra de una duda). exposaven les seues debilitats davant la opinió pública.
El cap visible d’un partit corrupte, el “Señor de los hilillos”, el registrador de Santa Pola, el polític mediocre que erra tant com parla, però parla poc, l’individu que defuig afrontar la realitat de la misèria que ens castiga, el miserable que menteix davant les exigències neo liberals de la Merkel, el promotor de lladres com Rato, Olivas, amic de Rita Barberà, ha sortit guanyador d’unes eleccions que l’haurien d’haver escombrat. Amb prou seguretat diria que l’èxit del PP es degut a la mala interpretació de la oposició i a la por que des de posicions feixistes han implementat entre l’electorat.
“Thor” va eixir de la segona visita al Rei, probablement, amb un mandat sota el braç: donar-li molletes a un Ribera més marejat que l’all i oli sense projecte ni base, però amb ganes manifestes de poder, moltes ganes de poder, Sánchez li feu l’ullet a Ribera i probablement li va prometre un lloc de rellevància en el nou govern . En altre sentit Sánchez, va carregar, davant la opinió pública, tota la responsabilitat de noves eleccions a Podemos, doncs aquest era el missatge que calia transmetre a la població: l’horror d’unes noves eleccions, una tragèdia per al poble doncs la crisi no ens permet malgastar els diners per a escenificar aquesta nova convocatòria electoral. No cal dir que Sànchez va executar a la perfecció les instruccions i va carregar tota la responsabilitat de la situació d’impàs a Podemos, fet que li passaria factura a la formació de Iglesias, doncs se va convertir en el monstre Chavista vilipendiat per les formacions d’ordre: PP, PSOE i Cs. L’actuació de Sánchez va deixar molt clar que el proper govern de l’Estat no seria d’esquerres, provocant un trasbals de vots cap al PP, confiat, probablement , que el seu partit també en sortiria beneficiat.
Ribera, ja pot donar gràcies de que la desinformació és la informació que reparteix la premsa mediàtica cada matí, llavors el seu projecte polític i el baix nivell de preparació dels integrants, queden eclipsats per la presència mediàtica de Ribera, el partit importa poc, la premsa ventila a tort i a dret les declaracions estridents però buides d’un líder de factoria. En aquesta segona ronda Ribera ha passat desapercebut, molt probablement pels consells d’algun gat vell de la caverna que li va recomanar silenci a canvi de suport, llavors no ha tingut temps de posar la pota i això l’ha mantingut en una posició excepcional, malgrat la pèrdua de vots manifest. Ara Cs. Ja té la compensació a la seua fidelitat i silenci, formarà govern amb el PP gràcies a la tasca bruta de Sánchez i el suport dels innombrables…
Iglesias, el qual V. Partal en la editorial d’ahir no encertava a definir jo m’he pres la llibertat d’interpretar el pensament del director i, m’atreviria a dir que és un individu de procedència no determinada, de paraula variable i d’acció imprevisible, representant de Podemos. Durant el període entre eleccions, mentre se va mantenir ferm en recolzar el Referèndum, va ser l’objecte a destruir per les forces de “bé”, quan va començar a dubtar ja li havien plogut tants cops que ningú donava dos quinzets per ell i . El seu flirteig amb el PSOE, ha incidit sobre les preferències dels electors en el moment d’exercir el dret al vot i Podemos ha perdut una part important de vots. La incorporació d’EU a la coalició va alimentar esperances que mantenien Iglesias atrapat en el seu propi discurs, doncs aquests vots d’EU traurien endavant Podemos, els resultats delaten que els votants d’EU han repartit els seus vots, cosa que li ha restat força a Iglesias i ha generat sobre la seua imatge “La sombra de una duda”. Qui és realment Iglesias?
La iniciativa neo franquista de potenciar una baralla entre els opositors en el marc post electoral, amb una gran dificultat per a conformar govern, donat que el PSOE s’ha convertit en un híbrid més complicat de definir que el propi Iglesias, ha propiciat que l’electorat intimidat per la dreta a base d’amenaces vetllades o directes criminalitzant i vilipendiant el Chavisme, teòrica filosofia de Podemos, o amb la presència dels tancs al carrer (sic), votés pel retorn dels lladres posseïdors de “l’estabilitat” i el “bon govern”, doncs al cap i a la fi tots som corruptes. Per a que el pastís quedés redó únicament faltava la col·laboració de CDC, PNB i Coalició Canària, una combinació política tradicional que pot alimentar el retorn del bipartidisme.
En conclusió, com ens afecta als Països Catalans aquest despropòsit que té com a objectiu nomenar Rajoy Emperador permanent de totes les Espanyes?. Al País Valencià un possible retorn del PP pot suposar l’esfondrament global de tot un país que ha pogut alenar una miqueta, gràcies al canvi polític que s’ha produït en el nostre àmbit. El dany ocasionat al País Valencià pel PP no s’ha de quantificar únicament pels diners robats, necessàriament s’ha de posar sobre la taula el dany social, cultural, lúdic i festiu, patrimonial, despersonalitzador, etc. que ha comportat la cultura neo franquista rebuda pel jovent, implementada pel PP, sota la consigna de la vida i els diners fàcils i ràpids, l’èxit gratuït i immediat i el tot val per a triomfar.
A les Illes pot passar un altre tant i a més a més veure com davant els nostres propis nassos els lladres i corruptes del PP que han sacsejat les arquetes públiques, se beneficien de la manca de dotació judicial i se’n poden lliurar de pagar amb presó el dany ocasionat. Com l’especulació no s’atura i les pressions de les constructores s’han traduït en amenaces a la integritat física de regidors que s’estimen la terra.
Al Principat CDC li ha donat la coltellada al procés, augmentant el distanciament i la desconfiança entre les diferents forces independentistes. Una volta més CDC per molt independentista que se declare, ha facilitat la formació del govern espanyol amb els nostres propis botxins al capdavant.
Per tal d’evitar danys majors seria convenient en primer lloc, dotar la justícia amb els elements necessaris per tal de processar per via ràpida, tots els lladres que ens han escapolat. Segon obrir un front comú caracteritzat per la transversalitat progressista i d’esquerres i la diversitat nacional, no esquitxat, partint de zero reclamant el dret d’autodeterminació. Tercer, convidar el PSOE a definir-se, social, nacional i políticament, per tal de dissipar dubtes i evitar que sota eixes inicials, determinats elements facen de comissaris polítics de la Corona i el PP. Quart, demanar a Compromís i a tot el govern valencià, fermesa en les seues decisions, compliment del programa electoral i recordar-los que els hem votat per canviar el model imposat pel PP, fonamentat en la discriminació, la disbauja, la corrupció,etc.
Per tal d’acabar únicament afegir que la transparència, la honestedat, la democràcia i la col·laboració entre poble i govern poden resoldre el futur econòmic d’aquesta terra nostra, tant maltractada secularment per l’imperi espanyol i tornar la il·lusió per la recuperació de la personalitat pròpia del País Valencià. Que les teories i projectes polítics del PP, Cs i PSOE, CDC, són producte d’una mateixa maquinària de poder, a la qual hem de dir un NO com una casa gran de forma definitiva.

inicio-manifestacion[1]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*