Camp de batalla

Cròniques del país prohibit

10 d'abril de 2021
0 comentaris

El port més patriòtic

El dia 16 d’Octubre de 2020, a petició del síndic de Ciudadanos Toni Cantó, el President de Valenciaport Aurelio Martínez,sense tindre la obligació, compareixia davant la Comissió d’Obres Públiques, Infraestructures i Transports de les Corts Valencianes, per a donar compte sobre el Pla d’Ampliació del Port.
La petició de Toni Cantó es va produir mentre a Madrid el PSOE i Cs es feien l’ullet. Després de la Comissió Cantó començà a guanyar rellevància pública, fins l’extrem que Ximo Puig el va convidar al seu despatx per a explicar-li el projecte de pressupostos. El fet provocaria tensions al Botànic i gelosia al PP.
Aurelio Martínez va fer una exposició del projecte incidint en els 44000 llocs de treball (sic) que crearia la modernització digital del port “el puerto mas inteligente de España” , la importància que adquiriria la ciutat en el ranking mundial dels ports i la necessitat de la inversió pública en el projecte. D’altra banda va aportar arguments historicistes sobre la tradició portuària de València, la qual segons ell ve des de l’època romana, quan la ciutat gaudia d’un port fluvial. Fet que no ha pogut constatar ningú.
En el torn de preguntes únicament cal remarcar la de Carmen Luisa Rubio (Compromís) que va posar de manifest el dubte de si eixa era la millor inversió pública que podia fer l’Estat al País Valencià.
El tripartit (VOX,PP i Cs) reforçaren els arguments del compareixent, llançant indirectes i afegint llenya al foc amb insults vetllats, que en el torn de rèplica manifestaren sense embuts, tractant tota oposició a l’ampliació del port de “troglodita”. Ciudadanos va augmentar el número de llocs de treball a 80.000, (sic) deu minuts més de Comissió i acaben amb l’atur.

Al torn de rèpliques, Aurelio Martínez va acabar la Comissió amb una reivindicació exaltada del seu aragonesisme: “Vivo en Valencia pero soy aragonés y mi tozuderia es firme…” Una declaració que assenyalava a qui beneficiarà l’ampliació, si considerem que el 29 de juny de 2017 durant la presentació del port a Terol davant de l’empresariat aragonès, Aurelio Martínez va fer servir una antiga reivindicació aragonesa, citant el text que Vicente Blesa President de la Cámara de Comercio de Zaragoza, va exposar en el Heraldo de Aragón en Abril del 1933, a propòsit d’una visita empresarial manya a València. Les autoritats aragoneses varen ser acompanyats “por las fuerzas vivas, el Sr. Alcalde de València Vicente Lambies i Francisco Membrillera director del Puerto de València”, Vicente Blesa ho va redactar així ” …Una embajada de Zaragoza llega a Valencia. Por su parte Valencia segun la bella imagen de los árabes, cuando agasajan la llegada de un huesped ilustre i predilecto, se adelanta a recibir con el pensamiento y el corzazón a los zaragozanos. Los cuales en vias de una rectificación provechosa para su prosperidad y orden de economía buscan el concertar fácil y ventajosa instalación en el puerto valenciano, fijando en el la afluencia de las aportaciones marítimas, con o que se substraen a la voluntad o dependencia de las radas de Cataluña. Así y a un tiempo, se beneficiaran con el servicio fijo y general Valencia y Zaragoza, y Zaragoza podrá ahorrarse el desgrado de verse tributaria de una región donde no considera correspondido el espíritu españolista. …”
Considere suficientment evident la intenció d’Aurelio Martínez, servir l’empresariat i més si és el “seu”. No obstant això, en aquesta presentació el Sr. Martínez va exposar la totalitat del projecte, fet que als valencians ens han ocultat tant ell com l’empresariat valencià i Ximo Puig, Francisco Ávalos, Pedro Sánchez i l’anterior govern del PP sota el qual es varen gestionar des de l’Alcaldia de València, durant la dècada dels 90, les modificacions del PGOU de l’any 1985 per a facilitar el negoci a determinats empresaris.
El projecte global que mai exposen, és el de Valenciaport, empresa gestora dels ports de Gandia, València i Sagunt, el qual podem resumir gràficament com un negoci personal i no una millora en la qualitat de vida. A més a més suposarà la destrucció de tot el territori entre Cartagena i Castelló de la Plana, per a donar servei a Puerto Seco de Coslada de Madrid, empresa de la qual participen tots els ports més importants de l’Estat i a PLAZA entramat logístic de Saragossa. Per tot això s’han prioritzat les obres d’adequació del ferrocarril Sagunt-Saragossa, L’AVE Oriola-Madrid, etc. i s’ha menystingut la comunicació entre Alacant i València, deixant les comarques del sud del País Valencià en mans dels empresaris pro Sureste Español.
El govern espanyol dona la llum verda al interès empresarial, com sempre, en mig d’una allau de projectes com la MAT, a LAAT o els camps de producció energètica fotovoltaica, negocis personals no ho oblidem, que als valencians ens costarà el territori, tal com passarà a tots els Països Catalans, doncs el model social i econòmic que proposen des de l’engolidor de Madrid és per a profit d’ells i desgràcia nostra.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!