Arxiu mensual: gener de 2018

La cultura és de totes

Bon dia Sr. Minguet: tot i estar d’acord amb vostè en allò referent a l’estat de la cultura , m’agradaria apuntar-hi que la cultura catalana no s’acaba en els límits de Barcelona tal i com vostè deixa entreveure, supose que aquesta limitació geogràfica és la que vostè coneix i utilitza. La cultura catalana va més enllà dels límits de Barcelona , abasta tota la geografia dels Països Catalans i a tot arreu patim del mateix mal: l’interès electoralista i l’elitisme cultural, entre altres factors que actuen contra un assentament més sòlid de la nostra cultura.
Vostè se queixa, i no sense raó, de les darreres exposicions programades pel museu del disseny de Barcelona, queixa que jo també comparteix amb vostè i no ho faig per patriotisme, més aviat me queixe de tants anys de patir aquest mal de l’elitisme i la marginació d’iniciatives i produccions molt més interessants per als usuaris dels nostres museus. No m’agradaria que ningú confongui elitisme amb subtilesa i imaginació.
També estic d’acord amb que la cultura necessita de subvencions, doncs totes paguem impostos i en conseqüència hem de rebre aquesta aportació transformada en bé cultural per al consum dels qui ens estimem la cultura i les arts, atès que no n’hi ha prou base social per a sostenir aquest camp.
M’agradaria que en un proper article apuntés també com un mal fonamental que sofreix la cultura i les arts als Països Catalans , és la divisió geogràfica que en fan les nostres institucions per a produir, programar, divulgar, etc. Fet que redueix el mercat de la nostra cultura i impossibilita estructurar un mercat d’abast superior al de Barcelona (en aquest cas) fet que condiciona les empreses del ram a l’invertir en projectes. Ja veig que recull la reflexió que li fan sobre la militància cultural impulsada majoritàriament o en exclusiva per l’associacionisme de tot el territori, que de forma desinteressada està molts i molts anys impulsant projectes que no semblen acabar d’encaixar en els pressupostos de les nostres institucions. Sense aquests pilars de base la cultura catalana seria una autèntica mòmia.
Li demane també que recorde a l’administració dels Països Catalans que per tal d’emancipar-se definitivament, ha de crear circuits d’àmbit nacional amb l’objectiu de refrescar el sector i portar enlloc produccions d’arreu del territori, amb apropant diferents formes de fer dins el nostre àmbit geogràfic nacional. Aquesta seria una bona forma de consolidar un mercat de més gran abast que possibilitaria rendibilitzar les inversions i reduir despeses econòmiques per una banda i vertebrar el territori. Llavors augmentaríem el nombre de lectors, espectadores, visitants de museus, fet que ajudaria a entendre la diversitat cultural del nostre àmbit nacional.
Aprofite també per recordar-li la immensitat de riquesa de la nostra cultura popular, la qual hauria desaparegut també i hauria estat reemplaçada per la globalització cultural , si les entitats culturals dels Països Catalans, sense mitjos, no l’hagueren rescatat i actualitzat a partir dels treballs de camp i gràcies a l’esforç de personatges com Enric Valor, Els glossadors de Menorca, Vicent Torrent, Artur Blasco, etc. els quals han facilitat la tasca dels nous valors com Salvador Palomar, J. V. Frechina, Montserrat Solà, Biel Majoral, per a reprendre el fil, ampliar el coneixement i divulgar-la per tot arreu acompanyats d’una motxilla i un entrepà. Oferint així la clau del pas a la modernitat per a les noves generacions. No creu que la creació de circuits estables hauria de ser una de les mesures a considerar per les administracions dels Països Catalans, per tal de que només fos facilitar la tasca a les persones interessades?
Pot ser Sr. Minguet si durant la dècada dels 80 les nostres institucions haguessin apostat per una pàtria completa, ara no estaríem patint el 155 i els alumnes a la facultat estarien rebent una educació profitosa, doncs s’hauria eliminat molt d’oportunista.
Moltes gràcies per suportar-me i espere no haver-lo importunat.