Arxiu mensual: març de 2017

Persones sense carrer, carrers degradats.

Sobra dir que allò més propi d’un canvi de govern tal i com s’ha produït a València, hauria de comportar una acció substancial que faça visible els propòsits del nou equip de govern. Resulta evident que prop del segon any de legislatura s’han executat o endegat obres, programes, programacions, etc. que per si mateix marquen una clara diferència amb els anteriors dictadors. No obstant això, trobem a faltar eixa acció que manifeste l’estil polític del nou govern o la voluntat per deixar enrere les reminiscències franquistes que tanta protecció els ha brindat el PP.

Als inicis de la nova legislatura diferents col·lectius de la ciutat de València, varen manifestar unes reivindicacions justes que van des de la presència del valencià en tots els àmbits fins al canvi dels noms de carrers, places i altres espais públics que a dia d’avui encara estan dedicats a personatges vinculats al franquisme. Afortunadament l’ajuntament de València no ha fet cas omís i en el seu moment se va comprometre a formalitzar, entre altres, aquestes dues reivindicacions històriques, les quals no hagués estat necessari reivindicar si amb el canvi del primer ajuntament socialista, s’hi hagueren portat a terme. Malauradament el PSOE estava més preocupat en repartir-se poltrones que no en escoltar el clam del poble.

D’entre totes aquestes reivindicacions, personalment considere, que n’hi ha una de preferent que s’hauria d’executar immediatament. Atenent la parcialitat que la justícia està demostrant amb els cassos de corrupció, seria molt digne per part de l’ajuntament fer justícia amb Guillem Agulló, un cas que hagués quedat en l’oblit com una baralla entre bandes, si els familiars de la víctima i els amics no s’hi hagueren posat a desmuntar tots els arguments de l’advocat defensor de Pedro Cuevas els quals varen fer dubtar el tribunal.

Decididament Guillem Agulló no és cap moneda de canvi que se puga utilitzar per a castigar l’arbitrarietat de la justícia en els cassos de corrupció. Guillem Agulló a més de representar la lluita antiracista i antifeixista, els propis que el volien en l’oblit l’han convertit en un símbol de justícia popular que cal tenir present i recordar en cada pas de la nostra història com a societat i com a poble, doncs el reconeixement de la importància de la seua figura ha estat el fruit d’una lluita popular que mai deu acabar i, és per aquest motiu que la seua figura ha d’estar present de forma indefinida en la ciutat de València, per tot l’esmentat i per ser la població més important del País Valencià i l’indret on se va gestar el seu assassinat.

A València els deures de la democràcia estan molt endarrerits i cal posar-los al dia. No solament estan de sobra els símbols franquistes, també sobren els dels Borbons i els seus mesells i, és per ací on m’ha vingut al pensament la figura de l’isabelí Ramon de Campoamor, el qual té un carrer dedicat a la seua memòria en la ciutat de València. Aquest senyor que va ocupar el càrrec de Governador de Castelló , d’Alacant i de València, està considerat poeta i escriptor, curiosament una de les seues frases més famoses en Castella és aquella que diu “…En la huerta de Valencia, las lechugas son chuletas, la carne….. las mujeres Hombres y los Hombres hembras.” No està al complet doncs no tinc a ma l’exemplar d’on la vaig extreure, un original del segle XIX.

Guillem Agulló representava tot el contrari de Campoamor, doncs estimava la seua terra i la llibertat de tot el mon, Campoamor era un conservador monàrquic i un dolent escriptor anacrònic i perfectament prescindible. Com han consentit els “valencianistes” mantenir un carrer dedicat a un senyor que ens insultava des de casa? Això Guillem no ho hagués consentit i per això demane que l’Ajuntament de València considere la opció de canvi, tot i sabent que n’hi ha altres alternatives. Donem el primer pas cap a normalització de la nomenclatura dels carrers de València.