ESPANYA ABUSA

El desviament de capitals denunciat per J. V. Boira, en referencia a la “ perversió dels pressupostos “, destinats a la construcció del Corredor Mediterrani, en benefici de la xarxa de ferrocarril madrilenya i castellana, deixa en evidència el pam i pipa que l’Estat Espanyol li fa de forma sistemàtica al País Valencià.
El procediment del govern espanyol segueix la seua dinàmica indistintament del partit que governe, el partit de Franco (PP) i el partit del Rei (PSOE), han fet una extensió de la política franquista la qual ha arribat involuta fins els nostres dies. Si sota el franquisme el PGOU de València de l’any 1946, modificat posteriorment en el ¿66? , contemplava una gran autovia pel llit del Túria, també proposava el soterrament de les vies de RENFE, amb l’objectiu d’unir el ferrocarril del nord amb el sud. Finalment els diners destinats a la infraestructura valenciana del ferrocarril estatal, se varen desviar per la construcció de la Estació de Chamartin, segons he pogut llegir en diferents publicacions que analitzen aquest PGOU tant controvertit i tanmateix assimilat.
Sobra dir que les obres del “Plan Sur” motivades per la riuada del 57 varen estar sufragades per la població de València ciutat , mitjançant el pagament d’un segell de correus per valor de 25 ctms. que obligatòriament havien d’incorporar els ciutadans a les postals i cartes emeses des de la ciutat de València, indistintament del seu destinatari, sobre la tarifa regular de Correos y Telegrafos. Aquesta aportació hauria d’haver provocat una revolució contra l’Estat, pel seu caràcter impositiu repressor derivat de la Guerra Civil contra la ciutat de València, per la seua adscripció majoritària a la República. La ciutat i el país no estaven per a revolucions en aquell moment, doncs els afusellaments en massa, les pallisses a ciutadans, la persecució, l’exili i la deslocalització de persones eren càstigs vius, fruït d’eixa collita la depressió se va apoderar de l’ànim del nostre país.
No obstant això, el clamor popular contra la mesura circulava sota veu i, algunes falles se’n varen fer ressò denunciant la mesura en clau d’humor faller en el seu monument. Recorde concretament la sàtira d’una de les falles del carrer de Cuba que ara no encerte a concretar, en la que se podia llegir “con el Plan Sur y otros planes, nos vamos a quedar sin huerta”. Malauradament el clamor popular no va pasar d’ací , però va servir per a despertar el moviment veïnal de la València dels 60, el qual va aconseguir aturar el projecte d’autovia pel llit del Túria i guanyar parcialment el Saler per al poble. Aprofite per a recordar-li a l’ajuntament de València que la Casbha i el Sidi haurien de ser enderrocats, doncs això suposaria el colofó d’una batalla popular endegada els anys 60 i una forma d’homenatge al poder popular i el moviment veïnal, prenga nota Sra. Sandra Gómez.
La discriminació que Madrid ha aplicat al País Valencià, amb la col·laboració inestimable d’agents locals seduïts per la meseta, ha estat una constant del Règim. El País Valencià ha sigut objecte de reperessió franquista com cap altre territori de l’Estat. No obstant això, sotmetre la voluntat dels valencians als vencedors no ha estat possible fins que les noves generacions, han ocupat l’epicentre del control social i així “fills i nets de rojos” han ingressat en les files del PP, apaivagant un clam reivindicatiu que mai no ha cessat i, que no ha trobat la veu valenta que fera seus els greuges i alçara la veu davant Madrid. El clamor del poble ha estat sempre més potent que l’acció política, fet que ha comportat una desmoralització popular al no trobar la organització idònia per a defensar els seues interessos econòmics i d’identitat .
Ara mateix no ens ha d’estranyar que el trasbals de pressupost torne a ser desviat en favor dels interessos de la unitat d’Espanya, i el País Valencià i tots els Països Catalans quedem fora dels pressupostos quan es tracta d’invertir a casa nostra, cosa ben diferent quan es tracta de pagar. Espere que la denúncia pública de Josep Vicent Boira no quede en l’oblit i s’hi aprofite de tir de partida per a encetar la recerca del rumb que ja fa anys hauríem d’haver triat, deixant enrere aquells que ens exploten.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*