EL PAS QUE LA HISTÒRIA DEMANA

L’Estat Espanyol aficionat als “pronunciamentos” i ” alzamientos” ha necessitat sempre d’un text magnànim per tal de justificar la repressió contra les nacionalitats no castellanes i les classes populars en general.
D’ençà del passeig que els Borbons varen protagonitzar l’any 1700 per Castella i de la seua topada amb Almansa en 1707. El Regne d’Espanya unificat per la força de les armes borbòniques, ha proclamat diferents textos constitucionals que a excepció de la Constitució de 1931, han tingut per objectiu forçar la submissió de Gallecs , Eskalduns i Catalans a la nacionalitat castellana imposada a la resta de nacions.
Els diferents textos constitucionals han estat batejats de forma general, amb qualificatius que han delatat la seua intenció i abast: La Pepa, La Federalista, etc. No obstant això el màxim exponent de llibertat en aquest aspecte no ha passat de la concessió d’Estatuts d’Autonomia (1931,1978) o el model federalista proposat per Prim del qual tots coneguem el final .
Cada pas donat anteriorment al 78, envers la descentralització de l’Estat ha tingut una pervivència molt curta i final dramàtic. La Constitució del 78 per tal d’evitar el reconeixement de les nacionalitats que convivim en aquesta península, va repartir autonomies a dojo desvirtuant així la realitat palpable d’una reivindicació històrica que ha fet nosa a la oligarquia espanyola, als militars i a la Corona institució que conforma la síntesi de tot plegat. La part remarcable del text seria doncs, el final transitori de forma pacífica ,, plena d’entrebancs, cap a un final feliç, almenys així s’hi albira i esperem. Amb tot això l’hauríem de batejar com “La postissa” o “La efímera” “La nonnata” i amb això deixe obert el camí a d’altres imaginacions més conformades que la meua per trobar-li un nom adient a la seua funció.
Malgrat el text constitucional del 78 les diferents nacionalitats hem persistit en el nostre objectiu d’independència i ara en aquest moment històric, el Principat de Catalunya i Euskadi sembla ser que aconseguiran l’objectiu, això si, a canvi de sacrificar una gran part del seu territori nacional, el qual quedarà en mans de l’Estat Espanyol tal com va passar de forma inversa al tractat d’Utrecht. Aquesta renuncia deixarà en l’estacada el País Valencià, Les Illes, Nafarroa, Catalunya Nord, Lapurdi, etc. als quals no ens quedarà més remei que fer front a la violència reprimida de l’Estat Espanyol. Fet i fet finalment sembla ser, que la voluntat popular passarà per sobre del text constitucional o vara de mesurar del 78, aconseguint per primera volta en la història una victòria sense precedents sobre els “pronunciamientos” espanyols.
No obstant això, des del País Valencià me vull solidaritzar amb Ortega, Mas i Rigau, pensaments polítics que mai he compartit, però que ara representen el Principat de Catalunya i la seua voluntat d’Independència. Car sóc jo també independentista i considere que el pas donat per aquestes autoritats, malauradament, no és compartit per tot el seguit de poltrones que alimentem a diari. Vull fer extensiva la meua solidaritat al poble del Principat i desitjar-los un viatge amb final de victòria, doncs malgrat no comptar amb nosaltres, vull festejar la fi dels textos constitucionals repressors que l’Estat Espanyol ha esgrimit sempre com a sostre per a totes les reivindicacions nacionals i populars.
Sembla ser que aquesta llosa del 78, finalment deixarà de ser tal i independentment de la seua transformació, estic content per què finalment s’ha lliurat una batalla contra un text legal, posant fi a una successió d’imposicions impossibles de canviar. Aquesta és l’autèntica batalla que s’està lliurant i estic segura de que l’Estat Espanyol perdrà, el que no sé és si desistirà o no de confeccionar més textos d’aquesta mena. No obstant això, de moment ja podem celebrar que els pilars de la Constitució del 78 han patit un terratrèmol de magnitud 6,8, la seua caiguda és eminent i amb ella se dissiparan els fantasmes que l’han escoltat, una nova era està a tall de començar.
Els hi agrade o no als mandarins mundials, la independència i el dret a l’autodeterminació són i seran les senyeres del futur lliure i en pau. En canvi les monarquies absolutes defensades per els conservadors representen el quaternari. La disjuntiva és Autodeterminació o Absolutisme els quals cal interpretar com Futur o Estancament. Prenguen nota els mandarins Albiolistes, Riberistes i Felipistes, així mateix cal que “Duck” Trump i Putin se’n assabenten també del fet.
El pas que la historia ens demana està a tall de coure i `s’ha d’executar, doncs cal tancar definitivament la promulgació de Constitucions mediàtiques i op

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*