Arxiu mensual: setembre de 2016

L’ombra permanent

Diuen que va morir un 20 de Novembre de l’any 1975. Milers de persones varen visitar la capella ardent, no sabem quantes per veneració i gratitud i quantes per verificar la defunció. Tant se val doncs uns per altres varen sumar el total de visitants. Llavors va començar la escenificació de la famosa comèdia “La Transició”, el guió de la qual se venia perfilant des de principis dels anys 60, coincidint amb el Plan de Estabilización Nacional. Res no se va deixar a la improvisació, doncs l’equip de dramaturgs dirigit pel Comte de Barcelona, varen garantir la interpretació del text, sense marge d’errada. A partir d’ara la presencia de l’Ombra va quedar garantida en cada acte i espai de desició.

Des de l’entrada en vigor de la Constitució del 1978 tothom ens pensavem estar vacunats contra el franquisme. La Constitució garantía la llibertat de les persones i la dels pobles que comprenem aquest Estat . Encetàrem un nou episodi uns amb molta il·lusió i altres amb esceptisisme, doncs malgrat el paper escrit pregonant els drets fonamentals, la repressió de l’Estat i l’acció impune dels grups feixistes,assetjaven els grups disidents. Mentre el carrer se convertia en un espai d’enfrontaments constants, entre les forces de seguretat i els grups feixistes contra els disidents , els nous parlamentaris debatien des dels seues despatxos la conveniencia de les clases populars . Mentrestant els mitjans de comunicación difonien la imatge de Juan Carlos I i la seua esposa amb música de violes i colors blaus de totes les tonalitats. Després del cop de risa de Tejero la Monarquia se va convertir en el punt referencial de la estabilitat democrática i pont d’amistat entre els vencedors i els vençuts, els defensors dels pobres i el Martell dels extremistas: la democracia estaba garantida a perpetuidat, doncs així ho proclamaven totes les forces vives. Els disidents ens vàrem quedar a perpetuitat sota el punt de mira de les forces de seguretat.

Des de llavors hem concurrit a moltes jornades electorals i hem pogut comprobar com el bipartidisme prenia cada cop més força. Mentrestant l’independentisme maldava per crèixer, però les organitzacions que estaben al capdavant no tenien la confiança de tot l’espectre independentista i hem hagut d’esperar fins l’arribada de la CUP. Aquesta organització de base va començar treballant els municipis amb uns nous paràmetres polítics inusuals en l’independentisme, però força més efectius i això ens ho demostra el resultat. Malgrat haver protagonitzat darrerament un espectacle propi dels partits clàssics, del qual millor passar página i procurar reconduir la organització cap als seu cau, la CUP és el referent independentista de les classes populars. Per això escapa de l’Ombra que tot ho domina, no obstant això, millor no oblidar que li va al darrere.

D’altra banda Compromís la força valenciana que va encoratajar el País Valencia i va rebitalitzar el valencianisme malmès i dispers, obtenint uns resultats impresionants les darreres eleccions i deixant constancia de que el País Valencia existeix, ha irromput amb força en les institucions saquejades pel PP. No obstant això han deixat en evidencia la quantitat de diners que el PP ha fet desaparéixer, doncs amb un pressupost de mínims han revitalitzat, sobretot, el sector de l’ensenyament.

Compromís està intentant gobernar lliure de l’Ombra allargasada i ampla que tot ho controla, però sembla ser, que el català no forma part del seu projecte polític de redreçament i això és un símptoma de que l’Ombra li està prenent terreny. Si la suspita es convertís en fet, Compromís passaria a formar part del ventall post i neofranquista que ens ha governat fins ara i se manifesta de nou a través d’altres formacions polítiques de nova creació. Llavors els valencians que hem confiat amb Compromís hauríem de reprendre un altre camí, tal i com hem fet en tantes ocasions,tal com ha passat al Principat i a les Illes i al conjunt dels Països Catalans, un país prohibit cada cop més a prop de l’abisme.
Si la Independencia del Principat l’han d’autoritzar a Madrid, si el valencià no pot ser llengua vehicular, si no existeix un reconeixement oficial de tota la geografía catalano parlant, si els pressupostos se controlen des de Madrid, si les costes en depenen de Madrid així com els ferrocarrils i tantes altres. Si les lleis autonòmiques están subjectes a la Constitució, si les relacions amb l’estrange les ha d’autoritzar Madrit, etc. etc. ací qui mana per molt que nosaltres no els votem, són la Corona i els partits que governen des de Madrid.
Per a mostra de tot plegat tenim l’espectacle de circ que ens están oferint des de Madrid,Rajoy, Sánchez, Ribera i Iglesias. Tot ho controlen ells i responsabilitzen la resta dels errors i tot ho fan per la unitat d’Espanya, sembla ser que Espanya unida dona més camp de joc per a robar i els partits protegits per l’Ombra s’uneixen contra la resta de nacionalitats, per a salvar la UNIDAD un manament que ve des de la Caverna des d’on se projecta l’Ombra. No existeix cap democracia ni tampoc cap altre problema que la Unitat d’Espanya, dopncs així ho dicten els partits d’ordre, autoproclamats defensors de la patria que se va construir per la força de les armes.

Srs. de Compromís, vostès no deuen sotmetres a la dictadura persistent de l’Ombra, vostès no han de demanar permís a ningú per a implantar el valencià com llengua vehicular en les escoles, doncs és la nostra propia i a partir d’eixa realitat poden ensenyar totes les llengues del món, si cedeixen a les pressions com va fer Ribò amb la senyalització de València, l’Ombra els engolirà i tots haurem perdut per molta bara de “mando” que porten. Disipem d’una per totes l’Ombra que plana sobre el nostre país i el poble será amb vostès, si fan el que altres han fet, el poble també recularà i marxarà novament amb ells. El mateix li passarà a la CUP si no es capaç de tornar als orígens que li varen donar entitat.

Si les organitzacions polítiques no són democràtiques, l’Ombra no deixarà mai de gobernar. Si l’ombra diu que la Unitat d’Espanya´i el castellà són allò important i inviolable, vol dir que nosaltres hem de defensar tot el contrari per tal de demostrar que els nostres projectes són legítims, viables i millors.