El violinista celest

Els empleats van desplaçar alguns expositors que, arrambats contra els prestatges de les parets, només podien provocar entre el públic present una sensació d’estranyesa. Els habituals de les llibreries tractem de vegades aquests espais com una mena de territori personal, tant és així que sovint només ens cal una mirada per dictaminar si hi ha novetats entre el complex paisatge que configuren els llibres.

Aquesta vegada, però, els llibres de la Laie només s’apartaven per a destacar-ne un de concret, la versió dels Sonets del portuguès, d’Elizabeth Barrett Browning, que ha dut a terme Dolors Udina.

Durant molt de temps s’han lloat aquests sonets, escrits per la poeta anglesa com a bàlsam en una època difícil del seu marit, el també poeta Robert Browning, que de seguida va veure la seva qualitat i es va negar a acceptar el regal sense compartir-lo amb els lectors.

Però, i passa sovint amb els clàssics, la renúncia dels traductors a arriscar una mirada del nostre temps, a elaborar una versió que conjugui els valors de la poesia de sempre amb les coordinades estètiques i morals de l’època en què es fa la traducció -gens fàcil de dur a terme, per altra banda-, fa que la seva lectura ens decebi profundament.

Dolors Udina s’ha enfrontat a aquest handicap de l’ofici amb una valentia inusual. Ha estat després d’un llarg temps de dedicació que ha pogut enllestir els 44 poemes que configuren el llibre. I la seva versió queda molt lluny dels llenguatges cursis i encarcarats amb que els traductors anteriors havien resolt la feina.

Aquest any, quan té lloc el bicentenari del seu naixement, paga la pena d’apropar-se als poemes de la Barrett Browning en la versió que ha publicat la sempre sorprenent col·lecció "Jardins de Samarcanda". Sam Abrams va dir a la Laie que, en la versió d’Udina, "es pot veure la modernitat de la poeta anglesa, amb una sensibilitat molt propera a la nostra".

Al seu torn, Dolors Udina va apuntar que en aquest treball havia seguit l’exemple de les traduccions de Shakespeare fetes per Gerard Vergès i que li havia sorprès -és la seva primera incursió en la traducció poètica- com la mesura rítmica del poema s’anava convertint a poc a poc en una manera d’abastar la llibertat d’expressió. Però potser la millor manera d’il·lustrar aquest escrit és amb una mostra d’aquesta excel·lent versió…

POEMA XXV

El meu cor va suportar un pes feixuc

any rere any fins que vaig veure el teu rostre,

i el dolor amb més dolor ocupava el lloc

d’aquelles joies naturals, lleugeres

com perles enfilades, que el batec

del cor agita quan balla. Sovint

l’esperança es tornava desesper,

fins que ni la gràcia de Déu podia

sostenir el meu cor feixuc. Em pregares

llavors que el fes descansar en el teu ésser

calmat i pregon! S’hi enfonsà tan ràpid

com si es desplomés per naturalesa,

i tu l’acollires interposant-te

entre els estels i el meu destí escapçat.

Elizabeth Barrett Browning, Sonets del portuguès (Sonnets from the portuguese), Vic, Cafè Central/Eumo, 2006. (Col·lecció Jardins de Samarcanda)

(Versió de Dolors Udina)

A la imatge: la poeta anglesa segons una pintura de William Charles Ross.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!