Atzabeja

Ja hem parlat en una altra entrada del bloc de John Donne (1572-1631), poeta anglès semioblidat i descrit per crítics posteriors com de lletra freda i ordinària, fins que el recuperaren a la primera meitat del segle XX destacadíssims poetes i crítics com ara Elliot o Yates, que l’inclogueren en el grup de poetes metafísics.

PER QUI TOQUEN LES CAMPANES

Ningú no és una illa,
ben bé ell mateix tot sol.
Cada ésser humà és un bocí del continent,
una part d’aquest tot,
si el mar se n’endú un tros,
Europa sencera s’empetiteix;
res no hi fa si és un rocam
o és la casa on vius
o la d’un dels teus amics.
Quan mor algú em faig més petit,
perquè sé que jo sóc un amb el gènere humà.
No vulguis saber, doncs,
per qui toquen les campanes,
ho fan per tu.

….

(La versió en català és de l’autor del bloc.)

FOR WHOM THE BELL TOLLS

No man is an island,
Entire of itself.
Each is a piece of the continent,
A part of the main.
If a clod be washed away by the sea,
Europe is the less.
As well as if a promontory were.
As well as if a manor of thine own
Or of thine friend’s were.
Each man’s death diminishes me,
For I am involved in mankind.
Therefore, send not to know
For whom the bell tolls,
It tolls for thee.

* En realitat el que després s’ha anat reproduint com a poema fou en l’origen una de les vint-i-tres Meditacions que Donne escrigué en prosa.
** El vers Per qui toquen les campanes el feu servir tres segles més tard Ernest Hemingway com a títol de la seva novel·la sobre la Guerra Civil espanyola.