Atzabeja

Diuen que Emmanuel Levinas, un dels més importants filofos dels segle XX, d’altra banda jueu, comentant un dia el text de l’Èxode que diu, “Quan vegis l’ase del teu enemic que defalleix sota la càrrega, ajuda’l, en lloc de no fer-ne cas”, digué, “Què vol dir això d'”estima el teu enemic” de què parla el cristianisme? Doncs això, ajudar l’ase afeixugat per la càrrega.”

De res de diferent no parla el seu filosofar entorn del “rostre de l’altre”, sinó d’aquest assumir el pes de la càrrega de tot el vivent (i, avui dia, no vivent) independentment del que faci o sigui l’altre. L’assumpció de la pròpia responsabilitat sobre el que és i el que s’esdevé. L’Etern de Levinas és terrenal tant com eternal.