De l’estiu esclafat…

Mai m’han agradat gaire els estius, però aquest m’està deixant baldat, incapaç d’escriure i gairebé ni de pensar.

Enmig, però, de tanta calitja neuronal i moral, a l’endèmic atavisme espiritual de l’autor del bloc se li han aparegut tres evidències, no prístines, per bé que prou clares, minimalísticament bàsiques i bàsicament minimalístiques, que, tot esperant els esclats tardorals i a despit de la seva persistència a aconsellar res a ningú, decideix compartir amb vosaltres.

Els éssers humans ens hauríem d’escarrassar a:

– Estimar tant com puguem.
– Pensar per nosaltres mateixos.
– Viure i morir amb dignitat.

Els éssers humans hauríem d’estar-nos de:

– La indiferència.
– La ignorància.
– El déu de la futilitat.

Sueu-ho com us plagui.
.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*