Acuïtat

ACUÏTAT

La intensitat de la claror no priva
que hi pesi el cos,
que tingui cos el que es pensa,
ni la suor per llengua que corre, puja, baixa,
va i ve per veure’ns d’ulls, els ulls
ferms per mor del mateix refiat dogma
d’un do. I encara
rere del munt de cada singularíssima cèl·lula
vist en un tot, fins un ull sense ofici
arribaria a discernir les formes immarcescibles
que apuntalen el món. El món,
si es mira bé, és un continent de límits
per a la fosa en un ull serè.

 

(L’autor del poema és l’autor del bloc.)

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*